La censura institucionalitzada contra Aliança Catalana ja no sorprèn ningú, però cada nou episodi retrata millor el putrefacte estat de la democràcia al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada, la protagonista de la repressió parlamentària ha estat la vicepresidenta primera de la cambra, Raquel Sans (ERC), que en un atac d’autoritarisme ha impedit a la diputada Sílvia Orriols respondre a les greus acusacions de la diputada Ester Capella, també d’ERC, que l’ha comparada —implícitament però amb clares referències— amb els moviments feixistes d'entreguerres.
"M'han dit nazi, feixista, racista, inculte... dins la Cambra i no ha passat mai res. Però jo li dic això a la diputada musulmana d'Esquerra i embolica que fa fort...", denunciava Orriols a través de X, exposant la doble moral de la Mesa del Parlament, que no s'aplica a tothom per igual sinó que exerceix una clara censura ideològica contra Aliança Catalana, com ha succeït durant tota la legislatura.
L’origen del xoc: el vel islàmic dins la cambra
Tot va esclatar durant el debat de totalitat sobre la proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008 per erradicar la violència masclista.
Orriols, que defensava la posició d’Aliança Catalana, va criticar amb contundència la hipocresia d’ERC, que presumeix de feminisme mentre introdueix la submissió islàmica a la cambra amb l’entrada de la diputada Najat Driouech, que porta el mocador com a símbol de submissió i cosificació femenina segons la mateixa doctrina islàmica.
“Esquerra, l'encarregada de normalitzar la vexació a la dona dins aquesta cambra introduint amb calçador la primera diputada que es cobreix els cabells i el coll per no provocar sexualment els homes”, va dir textualment Orriols al faristol.
Aquestes paraules van desencadenar una tempesta d’hipocresia i indignació fingida, liderada per Ester Capella, que va prendre la paraula “per al·lusions” i va comparar el discurs d’Orriols amb el feixisme europeu de l’entreguerra, acusant-la d’“assenyalar”, “deshumanitzar” i incitar l’odi. Una comparació delirant i insultant que va quedar impune i sense cap intervenció per part de la Mesa.
Quan Orriols volia respondre, Sans li talla el micro
Quan la diputada d’Aliança Catalana va demanar intervenir per respondre a les al·lusions, Raquel Sans li ho va impedir sense contemplacions, afirmant que no s’obriria cap debat. Una censura flagrant que vulnera el principi bàsic del dret de defensa i de rèplica, especialment quan s’ha fet servir el faristol per acusar-la de delictes d’odi, supremacisme i similars.
La presidenta accidental ni tan sols va amonestar Ester Capella pel seu discurs difamatori. Ans al contrari: va lloar la diputada d’ERC, mentre criminalitzava indirectament Sílvia Orriols, convidant els grups a portar-la a la Comissió de l’Estatut del Diputat per les seves paraules sobre el vel islàmic. És a dir: assenyalar a qui assenyala la submissió, i protegir la submissió com si fos un dret inqüestionable.
Una Mesa al servei del cordó sanitari
Aquest no és un cas aïllat. Des del primer dia de legislatura, la Mesa del Parlament –amb la complicitat de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP– ha aplicat censura prèvia, tall de micròfon i expulsions deliberades a Sílvia Orriols. Quan no poden rebatre el que diu, simplement li impedeixen parlar.
Però la realitat s’imposa: el feminisme d’ERC i dels Comuns és selectiu i sectari. Es commouen pels discursos prefabricats sobre la “interseccionalitat”, però callen quan una dona catalana diu una veritat incòmoda sobre el fanatisme religiós i la submissió de les dones sota l’islam polític. Si algú denuncia el masclisme dins l’islam, aleshores la víctima passa a ser la culpable i la Mesa, la inquisidora.
La hipocresia d’un Parlament que protegeix el fanatisme
Orriols no va parlar del vel des de l’odi, sinó des de la defensa de la llibertat i la igualtat real entre dones. Denunciar el masclisme del vel islàmic no és racisme: és feminisme real, no impostat. Però en una cambra on només es tolera la ideologia Woke i la submissió dogmàtica a l’islam d’importació, qualsevol veu crítica és censurada.
La realitat és que el Parlament de Catalunya ja no és un temple de la sobirania popular, sinó una cova d’hipòcrites que protegeixen les ideologies més retrògrades mentre criminalitzen qui les combat.
Aliança Catalana, i en especial la seva diputada, continuaran aixecant la veu per denunciar aquesta hipocresia, per molt que la censura s’imposi des de la Mesa.