L’eixamplament territorial d’Aliança Catalana fa un salt de gegant amb la celebració, ahir, de la Junta Comarcal del Barcelonès, un acte dut a terme en un cèntric hotel de Barcelona i que va superar totes les expectatives. “Estem desbordats”, afirmava el president de l’executiva a Barcelona de la formació liderada per Sílvia Orriols, Jordi Amela, visiblement satisfet per la gran afluència de militants en una comarca fins ara controlada per les clavegueres del PSC, ERC, els Comuns i l’aparell processista.
L’acte va aplegar una cinquantena de militants, amb la sala plena i diversos assistents dempeus. Davant l’allau de peticions per quedar-se a sopar, l’organització va haver d’aturar les inscripcions. Un èxit rotund que evidencia el creixement accelerat del partit independentista a l’àrea metropolitana, fins ara considerat un territori hostil per a qualsevol opció sobiranista fora del marc autonòmic espanyol.
Barcelona és clau
L’acte va comptar amb la presència destacada de diversos membres de l’executiva comarcal com ara Xavier Mestres (vicepresident de l’executiva d’AC a Barcelona) i també del Comitè de Govern: Oriol Gès (secretari nacional d’Organització), Jordi Aragonès (secretari nacional d’Estudis i Programes) i Lluís Areny (secretari nacional de Comunicació). Una demostració de força i cohesió interna, que envia un missatge clar al sistema: Aliança Catalana aposta fort per Barcelona i no pensa cedir cap pam de terreny amb una mirada centrada en les municipals de 2027.
En paraules del cap visible d’Aliança Catalana a Barcelona, Jordi Amela: “Ha estat una Junta Comarcal, sí, però també una fita important. És la darrera del primer semestre i s’hi ha fet balanç de tot el que s’ha aconseguit, i també s’ha dibuixat el futur més immediat. Ha estat una jornada especial: Havia de ser un èxit. I així ha estat.”, ha reblat.
L’aposta per “jugar amb el concepte de Barcelona” no és casual. El Barcelonès és molt més que una comarca: és el cor institucional, mediàtic i econòmic del règim. Obrir-hi escletxes és trencar el mur del silenci. I això és exactament el que Aliança Catalana pretén.
Una estructura preparada per a les municipals de 2027
El desplegament territorial d’Aliança Catalana no s’improvisa. Després de mesos treballant discretament amb militants i simpatitzants, la Junta Comarcal del Barcelonès ha deixat una trobada plena de lideratge sòlid, criteri estratègic i capacitat d’implantació real als barris i municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest moviment arriba en un moment clau. Amb el processisme cada cop més enfonsat després de la darrera enquesta del CEO i totalment entregat al PSOE, i amb una Barcelona que clama contra la desnacionalització, inseguretat, substitució cultural i decadència, l’aparició d’una alternativa netament independentista, ferma i valenta és una esperança per a milers de barcelonins que s’havien quedat orfes políticament.
Un model per seguir: bones pràctiques des del Barcelonès
El model d’èxit liderat per Jordi Amela i l’executiva comarcal del Barcelonès —amb una organització sòlida, una base mobilitzada i una estratègia clara— esdevé una referència per a altres nuclis territorials d’Aliança Catalana. La feina feta aquí pot servir de guia i inspiració per a la missió d’eixamplament nacional pendent, amb l’objectiu de construir una alternativa forta, arrelada i transversal a tot el país.
Un missatge al règim: no passareu
El creixement d’Aliança Catalana al Barcelonès és, sobretot, un toc d’alerta per als partits del règim que diuen ser diferents, però que al Parlament voten en bloc contra tot el que proposa Aliança Catalana. I la gent comença a obrir els ulls. Clarament la por ha canviat de bàndol. Les mentides del “cordó sanitari” ja no funcionen quan els carrers parlen, s’organitzen i omplen sales. I això només acaba de començar.
Com deia la piulada de @Barcelona_ACat:
“Amb la presència de l’executiva d’AC a Barcelona i els responsables nacionals, Aliança Catalana consolida la seva estructura al Barcelonès.”
I amb això, el règim tremola.