Catalunya, terra històricament marcada per l'abundància de recursos hídrics, travessa aquest 2025 un moment crucial en la gestió de l'aigua. Després d'un cicle hidrològic excepcionalment sec que va posar a prova la resiliència de la regió, la mirada està posada ara en els embassaments, autèntics pulmons aquàtics que sostenen el dia a dia de milions de ciutadans i la vitalitat dels ecosistemes.
L'hivern i la primavera han portat pluges benvingudes, però el repte continua sent majúscul: s'estan omplint els embassaments al ritme necessari per evitar noves restriccions i assegurar el subministrament sostenible durant el pròxim estiu?
Situació actual dels embassaments a Catalunya
Les dades actualitzades a 17 de maig de 2025 confirmen una imatge més alentidora respecte a la crítica situació viscuda fa un any, però que encara requereix una lectura tècnica i prudent. L'estat dels embassaments a Catalunya a les conques internes mostra un percentatge mitjà d'ompliment del 78,38 % sobre la capacitat total (544,32 hm³ de 694,45 hm³ màxims), molt per sobre del 26,30 % registrat en la mateixa data de 2024, quan els embassaments amb prou feines sumaven 182,62 hm³.
En termes tècnics, el percentatge d'ompliment indica la relació entre el volum actual d'aigua emmagatzemada i la capacitat màxima teòrica de l'embassament, permetent comparar la disponibilitat real davant la demanda potencial en els mesos més secs.
Aquest indicador és crucial per a la gestió hídrica: quan cau per sota de certs llindars (per exemple, el 25-30%), es considera que un embassament es troba en nivell crític i poden activar-se restriccions d'aigua, tant per a consum domèstic com agrícola i industrial.
Embassaments destacats: què succeeix a Sau?
Dins d'aquest panorama de recuperació generalitzada, l'excepció que confirma la regla la trobem a l'embassament de Sau, l'únic gran embassament català on el volum d'aigua emmagatzemada no ha experimentat increment en les últimes 24 hores.
Actualment, Sau se situa en un 73,61 % de la seva capacitat (121,65 hm³), xifra significativament superior al 20,79 % de fa un any, però que porta diverses jornades estancada - de fet avui ha baixat - , sense el creixement que sí s'observa en la resta d'embassaments importants.
El gràfic d'evolució de Sau (visible a la pàgina 2 de l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua) reflecteix aquest fenomen: després d'una pujada pronunciada a la primavera, la corba blava de l'“any actual” mostra una meseta, clara senyal que les aportacions naturals (principalment per pluges i desglaç) s'han reduït o igualat al consum i evaporació. En canvi, embassaments com Susqueda i La Baells continuen augmentant les seves reserves i ja han superat, fins i tot, les seves mitjanes històriques per a aquestes dates.
La importància estratègica de l'embassament de Sau radica en el seu paper com a reserva clau per al subministrament de l'àrea metropolitana de Barcelona i la seva funció de regulació dins del sistema Ter-Llobregat. Si Sau deixa d'incrementar el seu volum mentre altres embassaments encara ho fan, pot indicar un canvi en el patró de pluges, una major pressió sobre les demandes o condicions hidrogeològiques particulars que mereixen seguiment.
Contrastos entre embassaments i riscos de nivell crític
La situació de Sau contrasta amb la d'altres embassaments emblemàtics. La Baells, per exemple, frega el 98,5 % d'ompliment (107,79 hm³ sobre 109,43 hm³ de capacitat), superant àmpliament la mitjana dels últims deu anys. Susqueda arriba al 76,11 %, una xifra també positiva. Per la seva banda, el petit embassament del Foix es troba pràcticament ple (99,89 %), mentre que Siurana es manté en valors baixos (25,96 %), recordant que les diferències microclimàtiques i de gestió local poden ser molt acusades.
Aquests contrastos no són merament anecdòtics. Un embassament en nivell crític —per exemple, amb percentatges per sota del 30 % com Siurana— suposa riscos ecològics (menor cabal per a rius, estrès per a la fauna aquàtica) i pot desencadenar restriccions d'aigua per a l'agricultura, la indústria o el consum humà. A més, un estancament en el creixement del volum, com ocorre a Sau, alerta els tècnics sobre la possible arribada anticipada de la fase de descens, típica de l'estiu.
Impacte previst i reflexió final: gestió hídrica sota lupa
L'impacte ambiental i social de la situació actual dels embassaments a Catalunya serà especialment visible si les pluges primaverals no es mantenen i el consum es dispara amb l'arribada de la calor. L'exemple de Sau evidencia el delicat equilibri hídric: si aquest embassament clau no recupera la seva tendència d'ompliment, la regió metropolitana podria veure condicionades les seves garanties de subministrament, i el sistema en el seu conjunt perdria marge de seguretat davant possibles onades de calor o sequeres sobrevingudes.
En aquest context, la gestió eficient i sostenible de l'aigua es converteix en una prioritat absoluta per a Catalunya. Això implica polítiques actives d'estalvi, inversió en infraestructures de regulació, campanyes de conscienciació social i una vigilància tècnica permanent sobre els principals embassaments i les seves aportacions. Només així s'evitaran escenaris d'emergència i es preservarà tant la qualitat de vida de la ciutadania com la integritat dels ecosistemes catalans.
Així, encara que la majoria dels embassaments mostren dades alentidores en aquest maig de 2025, el cas de l'embassament de Sau recorda que, en gestió hídrica, la cautela i l'anàlisi pormenoritzat de cada situació són essencials per anticipar problemes i assegurar un futur hídric sostenible per a tota Catalunya.