Catalunya, històricament caracteritzada per la seva diversitat de paisatges i recursos hídrics, es troba de nou al centre del debat sobre la gestió hídrica. Després de diversos anys marcats per la incertesa, l'atenció mediàtica i social gira entorn de l'estat dels embassaments a Catalunya, autèntics termòmetres de l'equilibri entre l'aigua disponible i la demanda de la població, l'agricultura i els ecosistemes.
La pressió sobre aquest recurs vital mai no ha estat tan evident, i el comportament dels embassaments és clau per anticipar els pròxims mesos. Però, quines senyals ens estan donant aquests grans reservoris i fins a quin punt hi ha motius per a l'esperança o la preocupació?
Situació actual dels embassaments catalans
La radiografia hidrològica més recent, actualitzada a 18 de maig de 2025, revela un panorama que, encara que desigual, és objectivament molt més positiu que el viscut fa tot just un any. En termes globals, els embassaments interns de Catalunya assoleixen actualment un 78,7% de la seva capacitat màxima, sumant 546,45 hectòmetres cúbics dels 694,45 possibles.
Aquesta xifra contrasta de manera espectacular amb el 26,5% registrat en la mateixa data de 2024, quan la sequera colpejava amb especial duresa i el volum embassat tot just superava els 184 hm³.
Aquests percentatges reflecteixen l'anomenat percentatge d'ompliment, indicador essencial per comprendre la disponibilitat real d'aigua. En el llenguatge tècnic de la gestió hídrica, valors per sota del 40% solen situar els embassaments en nivell crític, amb conseqüències immediates sobre les polítiques de subministrament, restriccions i planificació d'usos agrícoles i industrials.
Embassaments destacats: Foix lidera la recuperació
Entre els diferents embassaments de Catalunya, un destaca de manera excepcional: l'embassament de Foix. Situat a Castellet i la Gornal, Foix ha protagonitzat el major creixement relatiu de l'últim any. Si al maig de 2024 tot just contenia 2,56 hm³ d'aigua —el 68,5% de la seva capacitat—, avui frega literalment el límit amb 3,73 hm³, el que equival al 99,8% de la seva capacitat màxima.
Aquest salt suposa no només la major recuperació percentual registrada entre els grans embassaments, sinó també un clar exemple de com els episodis de pluja intensos i ben distribuïts poden transformar, en qüestió de mesos, la realitat d'un sistema hídric que semblava abocat a restriccions severes. La importància de l'embassament de Foix va més enllà del seu volum: la seva proximitat a zones densament poblades del Penedès el converteix en un baluard per al subministrament domèstic i la seguretat hídrica local.
En contrast, altres embassaments clau com Sau i Susqueda han experimentat també notables millores, passant d'un 21,2% i 26,4% l'any passat a 72,2% i 77,8% respectivament aquest any. La Baells, per la seva banda, frega el ple amb un 98,4%, molt per sobre de la seva mitjana històrica dels últims cinc anys.
Contrastos i preocupacions actuals
No obstant això, aquest gir positiu no és homogeni. Embassaments com Siurana continuen mostrant xifres preocupants, amb un percentatge d'ompliment del 26% —tot just per sobre dels mínims històrics—, el que podria condicionar la gestió de la conca del Priorat i forçar restriccions si no es recuperen a curt termini.
L'equilibri continua sent delicat: encara que alguns embassaments, com Sant Ponç o la Llosa del Cavall, superen ja el 90% i 74% respectivament, la sequera acumulada en els anys previs ha deixat seqüeles en aqüífers, sòls i cabals ecològics. Si la tendència de pluges no es manté, no es pot descartar que a partir de l'estiu tornin a imposar-se restriccions d'aigua en àrees agrícoles o es redueixin cabals mínims per al manteniment dels ecosistemes.
La situació de Foix —l'embassament la capacitat del qual més ha crescut en l'últim any— il·lustra tant la vulnerabilitat com la resiliència del sistema hídric català. La gestió intel·ligent i adaptativa serà el millor segur davant un futur marcat per la incertesa meteorològica. Només així Catalunya podrà garantir aigua per a tothom i protegir el seu patrimoni natural, fins i tot quan la bonança actual doni pas, de nou, a èpoques d'escassetat.