Catalunya, terra habitualment rica en recursos hídrics, està pendent constantment dels seus embassaments. Estructures vitals que determinen el dia a dia de milions de persones, la producció agrícola i l'estabilitat ecològica.
Aquest 2025 s'anticipava amb gran incertesa després de períodes anteriors marcats per sequeres severes. Tanmateix, quina és la realitat actual? Estem realment en una situació de risc hídric, o podem respirar tranquils?
Situació actual dels embassaments catalans
L'estat dels embassaments a Catalunya ha millorat molt respecte a l'any anterior. Actualment, les reserves totals se situen en un prometedor 79,73 % de capacitat hídrica. Aquesta xifra representa un important avenç respecte al preocupant 27,21 % registrat al maig de l'any passat, revelant una recuperació notable i molt per sobre dels mitjanes històrics més recents.
El terme "capacitat hídrica" fa referència al volum màxim d'aigua que un embassament pot contenir. En termes pràctics, si considerem que en situació de normalitat hídrica uns 7,5 milions d'habitants consumeixen aproximadament un hectòmetre cúbic (hm³) d'aigua diari. Aquesta recuperació és summament tranquil·litzadora, garantint el subministrament sense restriccions a curt termini.
Embassaments destacats a Catalunya
Alguns embassaments catalans mereixen especial atenció a causa de la seva importància estratègica. Per exemple, l'embassament de Sau, un dels més emblemàtics del sistema Ter-Llobregat, presenta actualment un 66,25 % de capacitat.
Aquesta xifra és molt superior a l'alarmant 22,57 % que registrava exactament fa un any. L'embassament de Sau és crucial no només pel seu volum, sinó també per abastir directament a gran part de la població de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Un altre embassament fonamental, Susqueda, està encara en millor situació amb un notable 84,54 %, la qual cosa aporta estabilitat addicional al subministrament hídric català. També és destacable la situació de l'embassament de La Baells, que arriba al 98,19 % de la seva capacitat. El que assegura una excel·lent reserva per a tota la regió del Berguedà i comarques veïnes.
Contrastos i preocupacions actuals
No obstant això, no tots els embassaments presenten xifres igualment tranquil·litzadores. Alguns més petits però importants com el de Siurana, amb només un 26,09 %. I Riudecanyes, amb un 61,11 %, evidencien la vulnerabilitat hídrica que encara persisteix en certes zones de Catalunya, especialment al sud.
Aquests embassaments, encara que menors en volum, són claus per a l'agricultura local i el manteniment dels ecosistemes regionals. D'altra banda, embassaments més reduïts però estratègics com el de Foix (98,21 %) i Sant Ponç (94,01 %). Presenten reserves pròximes a la capacitat màxima, oferint tranquil·litat addicional en l'àmbit local.
Impacte previst
La recuperació generalitzada de les reserves hídriques a Catalunya suposa un important respir per a la població, l'agricultura i els ecosistemes. Tot i així, no s'ha de baixar la guàrdia. Les condicions meteorològiques i els patrons climàtics, cada vegada més imprevisibles a causa del canvi climàtic, podrien tornar a posar en risc aquesta aparent estabilitat.
La situació actual, lluny de fomentar la complaença, s'ha d'entendre com una oportunitat per reforçar la gestió hídrica sostenible. Millorar infraestructures, incentivar pràctiques agrícoles sostenibles i optimitzar el consum domèstic són tasques urgents i necessàries per garantir que en futures situacions d'estrès hídric, Catalunya estigui millor preparada.