El quart diumenge d'agost es lleva amb xifres que conviden a mirar els gràfics amb lupa. La radiografia hídrica de Catalunya canvia amb la calor, l'evaporació i el pols del consum turístic. Avui, més que el nombre total, importa com es reparteix l'aigua entre conques i embassaments. Aquesta desigualtat explica per què les bones mitjanes poden amagar riscos molt reals a curt termini
Estat agregat de les conques internes: una dada alta, però enganyosa
Les conques internes de Catalunya emmagatzemen avui 506,87 hm3 de 685,58 hm3 de capacitat total, cosa que suposa un 73,93%. La xifra és molt superior a la de fa un any, quan el sistema amb prou feines fregava els 216,68 hm3 i el 31,61%. El volum present supera fins i tot les mitjanes a cinc i deu anys per aquesta data, situades sobre 354 i 419 hm3 respectivament. La dada prové de l'informe diari de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat a les 12:07 del diumenge.
Mapa desigual: pantans folgats al Ter-Llobregat, mínims al Camp de Tarragona
Al sistema del Ter-Llobregat, els grans dipòsits mostren confort hídric amb registres elevats després de les pluges de primavera i la gestió continuada. Destaquen la Baells amb un 87,31%, la Llosa del Cavall amb un 84,36%, i Susqueda amb un 79,70%, mentre Sau escala fins al 59,91%. Cap al nord, Darnius-Boadella se situa en un 61,14%, una millora notable respecte a l'estiu passat, encara amb marge per recuperar.
La contracara apareix al Camp de Tarragona i Priorat, on Siurana amb prou feines marca un 15,61% i Riudecanyes es queda en un 43,43%. En conjunt, l'Ebre català també presenta valors alts en grans preses com Canelles o Rialb, amb percentatges al voltant del 74-76%.
Què hi ha darrere de les xifres: consum, evaporació i sensibilitat estival
La dada global convida a l'optimisme prudent, perquè no tots els embassaments responen igual a l'estiu ni sostenen demandes similars. En normalitat hídrica, un hectòmetre cúbic abasteix aproximadament 7,5 milions de persones durant un dia, referència útil per dimensionar reserves i consums.
La forta calor d'agost, l'evaporació i l'ús turístic acceleren pèrdues i pressionen els sistemes petits, especialment els orientats al regadiu. Per això la situació de Siurana i Riudecanyes continua sent el punt feble del mapa, malgrat la millora generalitzada del darrer semestre.
Comparativa anual i gestió recent: del vermell a la prudència
Fa dotze mesos, el conjunt de les conques internes transitava pel 31,61%, amb restriccions severes. Les pluges de primavera i l'aportació de dessalinitzadores i regeneració van permetre aixecar l'emergència al març a les unitats que seguien afectades. Darnius-Boadella va passar a alerta i Riudecanyes va quedar en prealerta, mentre el sistema Ter-Llobregat es va estabilitzar en alerta.
Pronòstic immediat: finals d'agost amb inèrcia càlida i descensos discrets
El tancament de l'estiu vindrà marcat per calor diürna persistent i nits suaus, amb descensos per evapotranspiració a la majoria de conques. Si el setembre comença sec, el retrocés pot ser ràpid en embassaments mitjans i petits amb més exposició i menor aportació regulada.
En canvi, els grans volums del Ter-Llobregat i l'Ebre haurien de resistir millor gràcies a la seva inèrcia i a la gestió integrada. La clau, com sempre, serà la primera tanda de pluges atlàntiques i els ruixats d'inici de tardor