A l’ombra dels atemptats gihadistes del 17A, que van marcar Catalunya per sempre, les recents accions de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, representen un insult grotesc a les víctimes i una perillosa abraçada a la mateixa ideologia que va alimentar aquella barbàrie.
Vuit anys després que els terroristes vinculats a Ripoll envestissin La Rambla i Cambrils, deixant 16 morts i més de 100 ferits de 34 nacionalitats, Collboni ha situat Barcelona al costat equivocat de la història. La seva decisió de trencar relacions amb Israel —provocant l’elogi de Hamas— fa pudor d’oportunisme polític que debilita la lluita contra el terrorisme i deshonora la memòria dels qui van perdre la vida el 2017.
Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, ha emergit com un far de determinació inquebrantable contra l’islamisme radical. Des del cor del poble on es va originar la cèl·lula del 17A, Orriols ha defensat sempre la civilització davant la barbàrie.
En les seves commemoracions recents, va acollir delegacions proisraelianes i va declarar el rebuig de Catalunya al terrorisme i la solidaritat amb l’estat jueu. Les seves paraules ressonen amb el dolor de Ripoll: “Donem suport a la civilització i al poble d’Israel, i volem estar al seu costat en aquests moments difícils, quan encara hi ha persones segrestades.” Aquesta posició no és cap accident: Orriols va entrar en política precisament arran dels fracassos del 17A, jurant combatre la permissivitat que va permetre que la retòrica salafista arrelessin a mesquites i comunitats.
La deriva de l'Alcalde socialista de Barcelona
El contrast amb la trajectòria vergonyosa de Collboni és flagrant. L’alcalde de Barcelona, sota pressions de faccions d’extrema esquerra i woke, va suspendre les relacions institucionals amb Israel, un moviment que li va valer un reconeixement oficial de Hamas —el mateix grup responsable de la massacre del 7 d’octubre de 2023, que va deixar més de 1.200 morts i 240 ostatges.
Hamas, una organització terrorista gihadista de la mateixa naturalesa que els autors del 17A, va aplaudir la retòrica de Collboni com a afí a la seva causa.
Orriols ho va dir clar: és “una vergonya terrible que un grup terrorista feliciti la ciutat de Barcelona,” i ho va qualificar d’“error històric” que cal corregir immediatament. Com pot el dirigent d’una ciutat marcada per sempre per la violència gihadista buscar l’aprovació d’aquests monstres?
Això no és diplomàcia; és complicitat. Les accions de Collboni posen en perill les col·laboracions de Catalunya en ciència, tecnologia i educació amb Israel —aliances arrelades en valors compartits. Pitjor encara, projecten feblesa davant els extremistes, repetint la negligència que va precedir el 17A. Informes revelen ombres de radicalització descontrolada a Ripoll i tot Catalunya, i tanmateix Collboni prefereix criminalitzar la nació víctima que es defensa d’amenaces similars.
Israel, que ha denegat l’entrada al mateix Collboni com a represàlia, té tot el dret a barrar el pas a aquells que qüestionen la seva existència.
Els jueus catalans parlen clar
La Comunitat Jueva de Barcelona es manté ferma: “Estem amb Israel!” davant l’activisme antiisraelià que ignora les atrocitats de Hamas i el patiment dels ostatges. Denuncien el periodisme convertit en activisme, com es veu en les protestes que ataquen Israel però callen sobre Hamas.
De la mateixa manera, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel desemmascara les prioritats de Collboni: més temps en posts d’Instagram contra Israel que en resoldre els veritables problemes de Barcelona, com la seguretat i la integració. Exigeixen, amb tota la raó, la rendició de Hamas per posar fi al sofriment de Gaza, no gestos buits que enforteixen els terroristes.
El relat d’Orriols és clar: el 17A va ser un toc d’alerta contra la complaença d’Occident amb l’islamisme. Ella admet que els atemptats la van impulsar a la política, guiada per la indignació davant la immigració descontrolada i la predicació radical. Les víctimes del 17A elogien Aliança Catalana com “els únics que s’han preocupat per nosaltres,” mentre que partits de l’oposició com el PSC (el de Collboni) l’acusen d’alimentar l’odi —una hipocresia flagrant de qui ara s’acosta als simpatitzants de Hamas.
L’abraçada de Collboni als aplaudiments de Hamas és una traïció a les víctimes del 17A de Barcelona. Divideix Catalunya, aliena aliats com Israel i encoratja els extremistes.
Mentre Orriols commemorava fa pocs dies amb ofrenes florals i crides a la vigilància a Ripoll, la postura de Collboni es burla d’aquella solemnitat. Catalunya mereix dirigents que rebutgin el terrorisme sense matisos, no pas qui se’n guanya els aplaudiments. És hora que Collboni corregeixi el seu “error històric” —o faci un pas al costat en favor d’aquells que realment defensen la civilització.
Ripoll (i Catalunya) estan amb Israel contra el terror. Barcelona, sota Collboni, està en la vergonya.