Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals el Ripoll el maig de 2023. Es va convertir en batllessa d'aquesta ciutat, amb sis regidors. En una batllia formada per 17 edils, Aliança Catalana va aconseguir sis cadires. Va ser el partit més votat i, malgrat tenir minoria, Orriols es va fer amb la vara. 3 regidors de Junts, 3 regidors d'ERC, 2 del PSC, 2 de la CUP i un independent de 'Som-hi Ripoll' no van aconseguir desbancar-la.
Gairebé dos anys després, en un acte de transparència i valentia, Orriols es va sotmetre a una qüestió de confiança quan va veure que no podia aprovar els pressupostos. Volia la legitimació del ple perquè, sense els comptes aprovats, no se sentia legitimada democràticament per continuar. La qüestió de confiança, com estava previst, no va tirar endavant i els opositors van guanyar el partit d'anada.
Tenien 30 dies per pactar un govern municipal alternatiu i tramitar una moció de censura. Però no ho van fer. Junts per Catalunya es va desmarcar finalment i Sílvia Orriols va ser ratificada com a batllessa de Ripoll.
Pacte antinatura, un cop d'estat legítim
Malgrat ser un pacte legítim en una democràcia representativa, la moció de censura hauria estat un cop d'estat en tota regla. Uns partits que no portaven en el seu programa electoral la voluntat d'unir-se, s'unirien per fer fora la força més votada. Finalment, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per explicar la seva negativa a secundar el pacte. Es va fer el fatxenda i va deixar clar que venceria Orriols a les urnes.
Més veus de Junts
El vicepresident del partit, Antoni Castellà, ha trencat el seu silenci i ha criticat l'actitud del PSC i de Salvador Illa en aquest tema. Considera que les crítiques dels socialistes a Junts per haver-se desmarcat de la moció de censura, alimenten el "discurs victimista" d'Orriols, polaritza l'independentisme i afavoreix l'auge d'Aliança Catalana.
El discurs de Castellà no només va dirigit a Salvador Illa, amb qui Junts per Catalunya es disputa la presidència de la Generalitat i el lideratge en molts ajuntaments. El discurs del juntaire també va contra la batllessa de Ripoll, a qui ha comparat amb Jean Marie Le Pen i ha criticat el seu suposat discurs "racista" i "xenòfob".
Antoni Castellà, tota la vida al servei de l'unionisme i del processisme
Antoni Castellà Clavé porta dues dècades vivint de la política. Durant aquests 20 anys ha format part del Parlament i de la Generalitat. Els seus inicis es remunten a la seva militància a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), una formació democristiana amb una llarga història d'oposició a la independència de Catalunya. Castellà es va afiliar a UDC el 1992, col·laborant primer amb les joventuts i ocupant càrrecs interns de responsabilitat que el van portar a ser membre del Comitè de Govern i conseller nacional del partit.
La trajectòria de Castellà en l'esfera pública es va consolidar quan va ser elegit diputat del Parlament de Catalunya per la província de Barcelona el 1999, repetint presència en aquesta cambra en successives eleccions. Entre els càrrecs que va ocupar destaca la seva etapa com a secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya.
Així mateix, de 2011 a 2015 va ser secretari general d'Universitats i Recerca en el govern de la Generalitat liderat per Artur Mas, període en què va impulsar reformes que van incloure l'increment de les taxes universitàries a Catalunya i la creació de les Beques Equitat, concebudes per pal·liar l'augment en el preu dels crèdits i els màsters.
Les tensions internes dins d'Unió es van fer evidents al voltant del debat sobre el futur de Catalunya. Mentre la direcció oficial del partit es mostrava contrària a la via independentista, Castellà es va alinear clarament amb el sector processista. Aquesta situació va desembocar en la seva sortida d'UDC el juny de 2015, juntament amb altres dirigents que compraven el discurs processista i s'allunyaven del discurs autonomista d'Unió.
Poc després, el 12 de juliol d'aquell mateix any, Castellà i altres exmilitants van fundar Demòcrates de Catalunya, partit que es definia "obertament independentista". En les eleccions de 2015 al Parlament català, Castellà va formar part de la candidatura unitària Junts pel Sí, obtenint de nou un escó.
L'octubre de 2024, Demòcrates de Catalunya va anunciar la seva integració a Junts per Catalunya, formació en la qual Castellà va assumir una de les vicepresidències. Al llarg de tots aquests anys, s'ha convertit en una figura destacada del sobiranisme català i un referent en les reivindicacions a favor de la independència.