El mes de juliol acaba a Catalunya amb un balanç hídric que hauria semblat impossible fa tot just un any. Malgrat la calor intensa i l’alta demanda pròpia d’aquestes setmanes, els embassaments de la conca interna catalana només han reduït la seva capacitat en un 1,87 % durant els darrers trenta dies. Es tracta d’un descens suau, especialment si es compara amb les caigudes brusques que es van viure en altres estius recents, i es tanca el mes en un 77,21 % d’ompliment total, un dels millors registres de tancament de juliol de la darrera dècada.
El relat d’aquest mes és el d’una gestió eficaç i d’un sistema que ha sabut resistir diverses etapes de pressió. Després d’un inici de juliol marcat per l’estabilitat, el protagonisme el van prendre les pluges, que van provocar pujades notables i fins i tot puntualment inusuals en alguns pantans com el de Foix, que va superar el 100 % i va forçar desembassaments per evitar nous episodis de desbordament a la costa.
Lluny de generar preocupació, aquesta gestió preventiva va permetre absorbir l’impacte meteorològic i mantenir la seguretat de municipis costaners com Cubelles o Cunit, mentre que altres embassaments van aprofitar l’aigua caiguda per recuperar volum. La segona quinzena va portar una lògica estabilització: després de la treva, les reserves han baixat tot just unes dècimes diàries, però sempre amb un coixí de seguretat molt més gran que el dels estius anteriors.
.
Impensable el 2023
El contrast amb el juliol de 2023 no pot ser més clar. Fa just un any, els embassaments catalans tot just arribaven a un 35 % de capacitat, amb restriccions a la vista i una sensació generalitzada d’emergència. Enguany, La Baells i Sant Ponç han mantingut una estabilitat exemplar i acaben el mes amb percentatges superiors al 90 % i al 88 % respectivament.
Sau, que tantes vegades va ser símbol d’alarma, tanca el juliol molt per sobre del 60 %, igual que Susqueda i La Llosa del Cavall, tots dos per sobre del 80 %, i amb Foix rondant de nou el ple total després del seu buidatge i posterior recuperació ràpida. La tendència ha estat la mateixa a la majoria dels grans embassaments del sistema, amb petites pujades intercalades i descensos mínims, cosa que ha permès mantenir l’optimisme i la seguretat en l’abastament d’aigua.
Tanmateix, no tot són bones notícies. El balanç positiu té dues excepcions clares, una a cada gran conca. A la conca interna, l’embassament de Riudecanyes ha continuat perdent volum i tanca el juliol amb tot just un 38,93 % de la seva capacitat. La manca de pluges directes i l’elevat consum agrícola han impedit que aquest embassament acompanyi la recuperació de la resta, cosa que manté la preocupació d’agricultors i ajuntaments de la zona.
A la conca catalana de l’Ebre, l’excepció és el pantà de Guiamets, que acaba el mes al 12,41 %, una xifra extremadament baixa i que, tot i les millores en altres embassaments de la zona, no ha aconseguit revertir la situació de l’any anterior.
La resta d’embassaments catalans de la conca hidrogràfica de l’Ebre, en canvi, tanquen el mes en una situació envejable, gairebé tots amb nivells que doblen o tripliquen els de fa un any. Riba-roja d’Ebre es manté al 90 %, Cavallers i Terradets superen àmpliament el 80 i el 90 %, respectivament, i altres grans com Canelles, Oliana, Rialb o Talarn se situen molt per sobre del 75 % de capacitat. Fins i tot Camarasa i Oliana, que habitualment pateixen més el desgast de l’estiu, acaben el mes en xifres clarament superiors a les de 2023.