Explosiva, directa i sense por. La diputada d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha protagonitzat aquest dimecres una de les intervencions més colpidores de la legislatura. Durant la sessió de control al President de la Generalitat, ha destapat amb noms i cognoms l’escàndol que el règim vol enterrar: l’abús sistemàtic de recursos públics en el sistema de tutela de menors, l’assetjament a alertadors interns, i la connivència amb pràctiques corruptes i inhumanes.
Amb veu ferma, Orriols ha fet una radiografia brutal del sistema tutelar català: "Un cotxe policial a la porta de casa, amenaces directes d’immigrants tutelats, assetjament laboral i represàlies econòmiques. Aquest és el preu que ha pagat qui ha gosat aixecar la veu contra el frau i la corrupció dins la DGAIA." I ha afegit, sense embuts: “A vostè no l’ha amenaçat cap marroquí que vol viure del cuento, oi, senyor Illa?”
La diputada ha denunciat que l’únic damnificat en aquest cas ha estat l’alertador, mentre les fundacions opacament subvencionades, els alts càrrecs implicats i els menors immigrants amb privilegis indeguts no només han quedat impunes, sinó protegits per l’Administració.
En lloc de respondre amb responsabilitat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha llençat pilotes fora i ha intentat rentar la cara a la institució afirmant que la tasca de la DGAIA s’ha fet “amb notable excel·lència” i que Catalunya pot presumir d’un “alt termòmetre moral”.
Aquesta afirmació ha encès encara més Orriols, que no ha deixat passar l’oportunitat per etzibar-li una veritat incòmoda: “Qualificar d’excel·lent la gestió d’un organisme vinculat al frau i a la prostitució de menors, diu molt de la seva desorientació política.”
La veritat incòmoda: la xarxa de silenci
Orriols ha posat el focus on la impunitat amb què operen determinades fundacions i xarxes d’acollida, i ha denunciat que el Govern “pretén tapar l’escàndol amb un simple canvi de nom i la contractació de 300 treballadors més”, mentre els veritables responsables continuen amb les mans netes i la consciència bruta.
Amb aquesta intervenció, Aliança Catalana ha demostrat que no pensa callar davant de la corrupció encoberta per la “superioritat moral” d’un Govern que abandona els valents i protegeix els corruptes.
Una estampa perfecta del règim que volen imposar: el qui denuncia, rep. El qui calla, cobra.