Barcelona ha assolit recentment una fita demogràfica: més de 1,73 milions de residents, la xifra més alta en 40 anys. Tanmateix, aquest creixement no es deu a un augment de la natalitat, sinó a l'arribada de persones d'altres països. El 2023, es van registrar només 11.044 naixements, la xifra més baixa des de 1939, i la població infantil representa només l'11,9% del total, mentre que la població major de 65 anys arriba al 20,8%.
Aquestes dades reflecteixen una transformació profunda en la composició de la ciutat. Actualment, només el 45% dels residents han nascut a Barcelona, mentre que el 35,36% són nascuts a l'estranger . Aquesta diversitat es veu també en els noms dels nadons. Per exemple, "Mateo" ha estat el nom més posat entre els nens nascuts el 2023, amb 241 registres, superant noms tradicionals catalans com "Pol" o "Marc".
Canvi en les preferències
Aquest canvi en les preferències nominals reflecteix l'impacte de la immigració en la cultura local. La baixa natalitat entre la població autòctona, combinada amb l'arribada de nous residents, està redefinint la identitat de la ciutat. Aquesta situació planteja reptes importants per a la cohesió social i la planificació de serveis públics.
Per això, és essencial que les polítiques públiques abordin aquestes transformacions amb una visió inclusiva i sostenible, garantint que Barcelona continuï sent una ciutat vibrant i acollidora per a tothom.
Problemes d'una població envellida
Una societat amb una població envellida, com la que s'està configurant a Catalunya, enfronta una sèrie de reptes socials, econòmics i demogràfics que afecten profundament el seu futur.
La piràmide de població catalana mostra una base cada cop més estreta —indicativa d'una baixa natalitat— i una cúspide més ampla, atès l'augment de l'esperança de vida. Aquesta estructura regressiva implica que hi ha menys joves per cada persona gran, la qual cosa desequilibra la proporció entre població activa i població dependent.
Impacte econòmic i laboral
L'envelliment de la població comporta una reducció de la força laboral disponible. Segons estudis, per cada punt percentual d'increment en l'envelliment de la població, el creixement econòmic es redueix en un 0,4%. A més, la disminució de la població en edat de treballar pot afectar la productivitat i la capacitat d'innovació del país.
Pressió sobre el sistema de pensions i serveis socials
Amb una proporció més gran de persones jubilades, el sistema de pensions es veu sotmès a una pressió creixent. La sostenibilitat d'aquest sistema depèn de la contribució dels treballadors actius, que són cada cop menys en relació als beneficiaris. Això pot conduir a la necessitat de reformes en les polítiques de pensions i en l'assignació de recursos per a serveis socials i sanitaris.
Augment de la dependència i necessitats assistencials
Una població més envellida implica un increment en les necessitats d'atenció mèdica i assistència social. Els serveis de salut han d'adaptar-se per atendre malalties cròniques i condicions associades a l'edat avançada, com la demència o la mobilitat reduïda. A més, es requereixen més professionals especialitzats en geriatria i serveis d'atenció domiciliària.
Canvis en la cohesió social i intergeneracional
L'envelliment pot afectar la cohesió social, ja que les diferències generacionals es fan més evidents. És fonamental promoure polítiques que fomentin la solidaritat entre generacions i que integrin les persones grans en la vida comunitària, evitant la seva marginació i assegurant la seva participació activa en la societat.