La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha tornat a posar el focus en una qüestió que, segons ella, massa autoritats eclesiàstiques prefereixen evitar: la persecució de cristians a l'Àfrica a mans de l'islamisme i els atacs contra esglésies i sinagogues a Europa comesos per musulmans radicalitzats.
El seu tuit d'aquest dimarts, en què interpel·la directament l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, arriba com a resposta a les declaracions del prelat, que recentment va renyar Vox assegurant que “un xenòfob no pot ser un veritable cristià” i defensant l'acollida d'immigrants.
Orriols no qüestiona la caritat cristiana ni el deure d'acollir qui ho necessita, però denuncia el que considera una hipocresia i una ceguesa voluntària per part d'alguns jerarques de l'Església.
“L'arquebisbe de Tarragona ja s'ha pronunciat sobre les matances de cristians a l'Àfrica? I sobre la crema d'esglésies i sinagogues a Europa per part de musulmans? A veure si per ser bon cristià ara hauràs de ser proislam…”, va escriure l'alcaldessa de Ripoll.
Un context de violència creixent contra cristians
Les paraules d'Orriols arriben en un moment en què les xifres de la persecució religiosa contra cristians són alarmants. Informes internacionals, com els d'Open Doors, registren cada any milers d'assassinats, segrestos i atacs en països com Nigèria, República Centreafricana, Somàlia o Moçambic, on grups gihadistes operen amb una violència extrema.
A Europa, tot i un context molt diferent, s'han documentat episodis d'atacs contra temples cristians i sinagogues, molts d'ells atribuïts a individus radicalitzats. Aquests fets han generat preocupació entre les comunitats religioses, però poques vegades reben el mateix altaveu mediàtic o la mateixa condemna institucional que altres casos d'intolerància.
Orriols denuncia precisament aquesta asimetria: l'Església, afirma, hauria de mostrar la mateixa fermesa en condemnar la islamofòbia que en denunciar la cristianofòbia. “El silenci davant aquests fets no només és injustificable, sinó que transmet un missatge d'abandonament a les víctimes”, sostenen fonts properes a la líder d'Aliança Catalana.
Xoc amb el discurs oficial de l'arquebisbe
Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraconense, es va pronunciar aquesta setmana contra la postura de Vox en el cas de Jumilla (Múrcia), on PP i Vox van votar en contra que la comunitat musulmana fes servir una instal·lació esportiva municipal per a una festivitat religiosa.
Per a Planellas, aquesta decisió vulnera la llibertat de culte i contradiu la doctrina de l'Església, que demana acollir i tractar dignament els migrants. En les seves declaracions, l'arquebisbe va assenyalar que “un xenòfob no pot ser un veritable cristià” i va animar Santiago Abascal a repassar el Concili Vaticà II.
Orriols, però, retreu que aquest mateix zel no es vegi quan els atacants són musulmans radicals i les víctimes són cristians. El seu missatge no qüestiona la llibertat religiosa, sinó la parcialitat en la reacció i l'absència de condemnes públiques envers una violència que, afirma, també mereix ser denunciada amb contundència.
Una veu incòmoda per a l'establishment polític i eclesiàstic
No és la primera vegada que l'alcaldessa de Ripoll confronta discursos oficials que, des del seu punt de vista, ometen dades incòmodes. Orriols ha fet de la seguretat, la immigració i la defensa de la identitat cultural i religiosa de Catalunya i fins i tot d'Europa, eixos centrals del seu missatge polític.
En un escenari de polarització creixent, l'intercanvi de declaracions entre Planellas i Orriols reflecteix un debat més profund: pot l'Església mantenir la seva missió universal d'acollida sense ignorar la realitat de la persecució que pateixen milions de cristians al món?
Per a Sílvia Orriols, la resposta és clara: sí que es pot, però cal valentia per dir les coses pel seu nom i no contradir-se. “Ser bon cristià no significa tancar els ulls davant la injustícia”, conclou.