Després de la picabaralla amb el President Illa a la sessió de control del passat dimecres relacionat amb l'escàndol de la DGAIA, Sílvia Orriols segueix convertint l'altaveu del faristol del Parlament en una trinxera de país.
Al llarg de tot el ple que s'ha desenvolupat aquesta setmana, la presidenta d’Aliança Catalana i batllessa de Ripoll, ha deixat clar que no pensa desaprofitar ni un segon de micròfon per defensar la llibertat del poble català.
Amb un discurs ferm, sense matisos ni excuses, ha sabut desmuntar peça a peça en tant sols un any el relat del processisme tot acusant els partits del sistema d’estar venuts a Espanya mentre sempre ha verbalitzat i reivindicat l’Estat català com a única sortida possible davant la decadència imposada per l’autonomisme i "l'estat artificial espanyol" que tant empipa el president del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández o exposant les mentides de VOX sobre la llengua catalana.
Orriols ha fet servir cada torn de paraula d'aquest Ple, com és ja d'habitud, per posar el dit a la nafra. Ha denunciat que el Parlament actua com una sucursal de Madrid i que els grans partits han renunciat a qualsevol forma de sobirania.
“Això no és cap democràcia: és un règim colonial amb urnes”, ha dit amb contundència. I ha remarcat que el poble català no vol més enganys ni falses promeses: vol un Estat propi amb capacitat per decidir, protegir i garantir el futur dels seus fills.
En un dels moments més aplaudits per les files d’Aliança Catalana, Orriols ha afirmat que “el català s’està morint i l’Estat espanyol l’està matant”. Ha acusat els successius governs autonòmics de ser còmplices d’una substitució lingüística i demogràfica deliberada, i ha exigit que el català sigui l’única llengua oficial a Catalunya. “Només un Estat català pot protegir la nostra llengua i la nostra identitat”, ha sentenciat.
Ha carregat contra les polítiques multiculturals que, segons ella, “no han vingut a enriquir-nos, sinó a substituir-nos”. Ha defensat fronteres segures i una política migratòria pensada per preservar el país, no per desfigurar-lo. I ha deixat clar que sense control del territori, no hi ha nació que aguanti dreta.
Rosa Maria Soberana, diputada d’Aliança per Lleida, ha reforçat aquesta línia des del territori. Ha fet intervencions centrades en temes com la mobilitat i la sanitat, però sempre amb una mirada nacional ben definida.
Ha criticat les decisions centralitzades, ha denunciat la manca d’inversions a Ponent i ha defensat que només amb un Estat català es podrà garantir una xarxa de serveis públics digna i eficient. Amb serenor i claredat, ha sabut exposar la necessitat d’un model de país ordenat, modern i pensat per als catalans. També ha parlat fins i tot de reptes complexos de futur com la IA.
Les dues diputades d'Aliança Catalana han fet un tàndem implacable aquesta sessió. Mentre Orriols ha elevat el to amb la força i capteniment d'una líder de país (d'una líder que estima amb delit el seu país, apunt important), Soberana ha sabut empeltar el discurs d’Aliança de solidesa territorial i sentit comú, per, encabat, entre totes dues, deixar en evidència una veritat incòmoda: que al Parlament de Catalunya, només Aliança Catalana posa a tot hora damunt la taula la carpeta no resolta de la independència de Catalunya.
Arribat aquest moment, es fa força evident per a tothom que Sílvia Orriols no només fa oposició: ha assumit el paper de la cap de l’oposició real, la dels catalans. I ho ha fet amb una visió de país que no es doblega ni davant la por, ni davant les falses majories que intenten vendre els mitjans cooptats, ni pel wokisme, i, el més important, ni davant el cinisme dels qui han canviat les estelades per sous i càrrecs.
Cada intervenció seva ha estat una picada d'ullet a tots aquells qui no oblidem el referèndum del Primer d'Octubre. Cada paraula, una denúncia. I cada idea, una proposta clara per recuperar la sobirania perduda. L’independentisme ha trobat la seva veu més honesta i insubornable. I aquesta veu de la Sílvia Orriols, dia rere dia, ressona amb més força en un Parlament que molts anhelem lliure i català.