Alberto Núñez Feijoo va ser nomenat president del Partit Popular ara fa una mica més de tres anys, a l’abril de 2022. La seva elecció es va precipitar després de la fulgurant dimissió de Pablo Casado, qui cometé l’atreviment de desafiar amb males arts al PP madrileny i a la seva plenipotenciària lideressa. Qui juga amb foc, es crema...
Durant aquests tres anys de mandat, l’ex president de la Xunta de Galícia ha maldat per consolidar el seu lideratge dins del partit i per construir una alternativa a l’actual govern de Pedro Sánchez. Tot i guanyar-li unes eleccions generals, la seva incapacitat de lligar en curt els seus barons i posposar els pactes amb Vox a nivell municipal i autonòmic va acabar per passar-li factura a les urnes, incapacitant-lo per formar una majoria alternativa després de les eleccions de juliol de 2023.
Des de llavors, a l’ambigüitat ideològica i programàtica característica dels partits de centre-dreta europeus, cada cop més còmodes lluint els ropatges de la socialdemocràcia, s’hi ha afegit una falta d’encert clar a l’hora de forma equip (Tellado i Gamarra com a màxims exponents) i una desorientació palmària a l’hora de tractar temes com el d’Ucraïna o Gaza. Feijoo, en política internacional, “ni está ni se le espera”.
L’escenari i les perspectives han empitjorat durant els darrers sis mesos. Igual que Sant Pere, qui negà a Crist tres vegades durant la nit del seu martiri, tres són els errors recents que comprometen el futur polític del gallec a mitjà i llarg termini.
El vot contrari a la “Comissió Von der Leyen”
Els 22 eurodiputats del PP espanyol, integrats dins del grup parlamentari del Partit Popular Europeu (PPE), van votar en contra de la investidura de la nova Comissió Europea, presidida altra volta per Úrsula Von der Leyen, a finals de 2024. L’alemanya ha mostrat en els últims anys una sintonia política i personal amb Pedro Sánchez, alumne avantatjat de les polítiques de Brussel·les alineades amb l’agenda 2030.
La inclusió de l’antiga ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, dins de la llista de comissaris del nou govern dels 27 va ser un gripau impossible de digerir pels populars espanyols. La batalla pel relat en política interna els va portar a trencar la disciplina de vot del PPE i oposar-se a l’acord assolit entre conservadors, socialdemòcrates i liberals.
En cap moment es va posar en perill el nomenament de la nova Comissió, però aquest acte d’indisciplina parlamentària sens dubte no ha afavorit les relacions personals entre els conservadors a Madrid i Brussel·les. Aquesta fredor es va fer més que palesa en el darrer congrés del PPE celebrat a València. Von der Leyen perdona, però no oblida.
Tractat d’Amistat i Cooperació entre el Regne d’Espanya i la República Francesa
Emmanuel Macron i Pedro Sánchez van firmar a principis de 2023 un Tractat d’Amistat i Cooperació entre els dos països que aspirava a elevar llur relació bilateral al màxim nivell estratègic. L’acord però, no va ser ratificat per les Corts Generals espanyoles a causa del vot negatiu tant del PP com de VOX i de les sengles abstencions de Junts i Podemos, el passat 13 de maig.
Un error estratègic del PP, que torna enviar el missatge a les cancelleries europees, i a la pròpia Comissió, que anteposa la seva agenda partidista pròpia a la necessitat de reforçar les aliances internes en un context de creixent tensió geopolítica.
Hauria estat molt més intel·ligent anar de la mà del govern en la negociació del tractat, garantint així la seva ratificació al Congrés, forçant de pas a Sánchez a incloure-hi algunes de les seves demandes. Tanmateix a Madrid, parlar, negociar i ja no diguem pactar quelcom amb l’executiu espanyol es considera el més abominable dels pecats.
El Català a Europa
L’última de les negacions / errors és potser el més difícil de comprendre, més encara si es té en compte els orígens polítics i personals del personatge. La consigna de Gènova, beneïda per Feijoo, va ser la de pressionar als diferents governs conservadors de la UE per bloquejar l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries.
I no va ser en va, doncs la votació s’ha posposat una altra vegada entrant en un atzucac difícil de superar. Més delirant ha resultat encara veure com, poques hores després d’aquestes maniobres, Feijoo comminava a Junts i al PNV a donar-li suport en una eventual moció de censura per desallotjar a Pedro Sánchez de la Moncloa.
Tancar-se la porta a una majoria alternativa a la que pugui articular el PP amb Vox (les enquestes li donen ara una projecció de 145-150 escons, encara lluny de la majoria absoluta) no sembla l’elecció més intel·ligent a fer. Encarirà el preu del suport de Vox, única alternativa sobre la taula per formar una majoria, i probablement torni a mobilitzar l’electorat d’esquerres, igual que va passar l’any 2023.
Sant Pere va poder superar, a través del penediment, l’error d’haver negat al Messies tres vegades en una nit. Les enquestes mostren que Feijoo podrà superar els tres errors que ha comés en l’últim mig any. No oblidem però que Sant Pere, primer bisbe de Roma, va acabar crucificat per part de l’emperador Neró. Interpretarà Diaz-Ayuso a l’emperador Neró en aquesta òpera bufa?