La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha tornat a sacsejar les xarxes socials amb una denúncia contundent: la cadena de supermercats Bonpreu està promovent una campanya d'arrodoniment solidari per a Open Arms, una ONG coneguda per la seva activitat a la Mediterrània rescatant immigrants il·legals i facilitant la seva entrada a Europa.
Però el que ha encès la indignació d'Orriols —i de molts catalans— és la doble vara de mesurar de Bonpreu. Fa tan sols uns mesos, quan es va plantejar una iniciativa per arrodonir l'import de les compres amb la finalitat de millorar la residència d'avis de Ripoll, l'empresa s'hi va negar. La raó? “Motius polítics”.
Prioritats torçades: avis desatesos, immigració subvencionada
La pregunta és evident: quin tipus de moral selectiva permet menysprear els avis de casa —persones que han treballat tota la vida, que han contribuït al país— i, en canvi, llança campanyes per finançar qui entra il·legalment en territori europeu, sovint sense papers i sense cap intenció d'integrar-se?
Bonpreu ha decidit posar-se del costat de l'enginyeria social, del bonisme buit i del negoci de les ONG que, amb el pretext de salvar vides, estan generant un efecte crida que col·lapsa fronteres, desestabilitza barris i trenca la convivència.
Open Arms, lluny de ser una entitat neutral o exclusivament humanitària, ha estat assenyalada en nombroses ocasions per col·laborar de fet amb les màfies que trafiquen amb persones, recollint immigrants a poques milles de les costes africanes i traslladant-los a Europa sense control ni garanties.
Orriols: “On eren quan Ripoll necessitava ajuda?”
Des del seu compte oficial, Orriols va ser clara: “Per raons polítiques” es van negar a arrodonir en benefici i millora de la residència d'avis de Ripoll, però no els fa res demanar arrodoniment generós per beneficiar qui trafica amb humans i tercermunditza Europa".
El que està denunciant Orriols és una immensa hipocresia: quan es tracta de cuidar els nostres, els avis catalans, aquells que han aixecat aquest país amb esforç, aleshores “no es pot col·laborar”. Però quan es tracta de contribuir al descontrol migratori i al negoci de la culpabilitat occidental, Bonpreu no té cap problema a posar la mà i demanar “arrodoniment solidari”.
Un supermercat que ha perdut el nord
Bonpreu ha decidit alinear-se amb una agenda política concreta: la del multiculturalisme forçat i la de la rendició cultural. A través de gestos com aquest, no només mostren un menyspreu total per la població autòctona, sinó que alimenten un sistema en què les elits i les ONG en treuen profit, mentre els barris populars s'omplen de tensió, inseguretat i pobresa importada.
A quants catalans se'ls ha preguntat si estan d'acord amb finançar, encara que sigui amb uns cèntims, organitzacions com Open Arms? Quants saben realment que en acceptar arrodonir el tiquet, estan subvencionant la desestabilització d'Europa i la destrucció de l'estat del benestar?
Sílvia Orriols, l'única veu que s'atreveix a dir la veritat
Mentre els partits tradicionals callen o aplaudeixen per por al què diran, Sílvia Orriols torna a posar el focus on ningú vol mirar. El que està passant no és una simple campanya benèfica: és part d'una guerra cultural, d'un canvi de model social on els catalans passen a ser ciutadans de segona.
La polèmica a Bonpreu no és casual. És un exemple més de com les empreses catalanes estan sent colonitzades ideològicament, disfressant de solidaritat el que és, en realitat, un atac directe a les nostres arrels, a la nostra seguretat i al nostre futur.
I davant d'això, només una resposta és possible: no col·laborar, no arrodonir i no callar. Com diu Orriols, “em sembla que t'equivoques, Font”. I com molts catalans pensen avui, Bonpreu també.