El partit independentista Aliança Catalana ha interposat una demanda judicial contra el Consell Comarcal del Solsonès després de rebre la negativa a instal·lar una parada informativa durant la Fira de Sant Isidre.
La formació, liderada per Sílvia Orriols, assegura que l'organisme comarcal va justificar la seva decisió amb acusacions de promoure discursos de "xenofòbia, racisme, homofòbia i misogínia", a més de suposades vulneracions del “marc democràtic” i dels “Drets Humans i dels Animals”.
Sí a uns, no a d'altres: la polèmica per la doble vara de mesurar
Asseguren des d'AC que el mateix Consell Comarcal que els ha vetat ha permès la presència a la fira de partits com Esquerra Republicana (ERC) i d'associacions islàmiques. Segons relaten, aquestes últimes haurien fet proselitisme religiós, exhibit símbols com la bandera de Palestina i promogut l'ús del hijab entre dones.
“L'exclusió del nostre partit no es basa en raons objectives ni legals, sinó en un criteri purament ideològic que busca silenciar una veu crítica amb el consens dominant”, afirmen des del partit. I afegeixen: “Ens acusen de no respectar els drets humans mentre permeten normalitzar el vel islàmic i altres pràctiques que, sota el nostre punt de vista, atempten contra la dignitat femenina i la llibertat individual”.
La demanda ha estat admesa a tràmit
Aliança Catalana ha confirmat que la demanda ja ha estat admesa a tràmit, cosa que obre la via judicial per esclarir si hi va haver vulneració del dret a la participació política i del principi d'igualtat de tracte. “Defensarem els solsonins i tots els catalans d'aquesta dictadura del pensament únic”, han declarat. “Ens trobem davant d'una actuació sectària que vulnera els principis democràtics més bàsics”.
El Consell Comarcal del Solsonès no ha emès cap declaració pública sobre el cas, ni ha volgut aclarir els criteris utilitzats per decidir quines formacions polítiques poden instal·lar una parada a la fira i quines no. Sílvia Orriols ha estat crítica a les xarxes socials, on ha denunciat el que considera una hipocresia institucional.
En una publicació, va escriure: “El Consell Comarcal del Solsonès no autoritza la paradeta d'Aliança Catalana al·legant que no respectem els drets humans, però permet l'exhibicionisme i la normalització de vels islàmics i banderes palestines”.
Un cas que podria asseure precedent
Aquest cas podria asseure un precedent legal pel que fa a l'ús de criteris polítics per part de les institucions públiques per autoritzar la participació en fires, actes o espais. De confirmar-se que va existir una discriminació basada en idees, el Consell Comarcal podria enfrontar-se a conseqüències legals i reputacionals importants.
La demanda arriba en un moment especialment tens en la política catalana, on l'auge d'Aliança Catalana i el discurs d'Orriols ha provocat reaccions enceses tant a favor com en contra. Mentre uns critiquen el seu to dur i el seu rebuig a determinades ideologies, d'altres hi veuen una veu necessària.
El rerefons ideològic: llibertat d'expressió o censura institucional
El cas ha reobert el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió als espais públics. Ha d'impedir una institució la presència d'una formació política per considerar ofensiu el seu discurs? On és el límit entre preservar els drets humans i censurar una posició ideològica legítima?
Preguntes que no només es plantegen al Solsonès, sinó a tot Catalunya. Per ara, el futur del cas queda en mans de la justícia. Però el missatge d'Aliança Catalana és clar: no callaran.