Les càmeres i els micros de TV3 es van desplaçar fins a Ripoll per poder entrevistar, en primera persona i en directe la batllessa de la ciutat i flamant diputada del Parlament de Catalunya. Sílvia Orriols anava de número u a la demarcació de Girona i ha aconseguit una de les 135 cadires de la seu de la sobirania popular del nostre país. L'altre escó l'ha aconseguit Ramon Abad, que es presentava per les comarques de Lleida (Lérida, segons Salvador Illa) .
El periodista li ha preguntat pel cordó sanitari que partits com PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP van signar per excloure Aliança Catalana de la vida parlamentària perquè consideraven que el partit no complia amb els "valors occidentals" . La resposta d'Orriols ha estat contundent i ha deixat clar que els qui no compleixen els " valors occidentals" són aquells que permeten la islamització de Catalunya i la substitució identitària per part de cultures externes, que sí que són incompatibles amb els "valors occidentals" .
L'entrevista ha continuat amb la pregunta sobre la definició de partit "ultra" o formació d' "extrema dreta" . La resposta ha estat clara i contundent. Segons Sílvia Orriols, a Aliança Catalana no importen les etiquetes perquè no treballen per millorar la vida dels catalans, per qüestionar el discurs políticament correcte i per denunciar els problemes i les preocupacions reals de la gent que són, especialment, la delinqüència i la inseguretat.
La piulada ha tingut molta repercussió a xarxes socials i en poques hores ha aconseguit més de 70.000 visualitzacions. En aquest sentit, alguns seguidors li han recordat les paraules d'un periodista de TV3 reconeixent que els professionals de la televisió pública han rebut instruccions de silenciar la campanya del partit independentista i també de referir-s'hi com a "extrema dreta" o "xenòfob" .
Aliança Catalana no va permetre l'entrada dels mitjans durant la jornada electoral
Aliança Catalana no va permetre l'entrada dels mitjans de comunicació que no havien seguit la campanya electoral, obligant-los a romandre al carrer. Només van entrar tres mitjans, que sí que havien seguit l'evolució de la campanya i sí que els havien donat cobertura.
L'actitud va agradar res als professionals que van haver de treballar al carrer amb pocs mitjans i de manera precària, però que s'explica per la situació de veto i de bloqueig durant anys, a més de l'espai reduït a la seu electoral.
Ara, gràcies a la irrupció parlamentària del partit, són més els mitjans de comunicació que s'interessen pel partit independentista, deixant així clar els seus interessos polítics, econòmics i mediàtics.