Han passat ja dos dies de les eleccions, temps suficient, per analitzar el què ha passat. Res què no és veies a venir per una altra part. Anirem per parts. L'1o del 2017 fou la culminació del procés amb el referèndum legal i vinculant. Tal i com va dir el MHP Puigdemont, el poble de bon matí va anar a defensar els col·legis les urnes la llibertat.
Ens vàrem defensar de la violència desfermada pel feixisme estatal espanyol i 3 milions de catalans vàrem votar. 700 mil vots robats per la criminal actitud de la policia espanyola, més de 1000 ferits, centenars de detinguts i tot i així el referèndum el vàrem guanyar per majoria absoluta dels vots. Més d'un 90% dels votants, el 3o el poble eixia als carrers exigint el compliment del mandat de les urnes.
Aquí va començat el calvari fins el 12 m actual. Primer, l'error i covardia política del mhp Puigdemont, que tot i tenir el poble alçat a llur entorn, es va esporuguir en veure la traïció dels d’ERC que fugien cames ajudeu-me. Tot i això, amb la força del poble vàrem arribar al 27o, on tot el Parlament va votar aixecar la DI suspesa temporalment el 10o pel mhp. Aquella tropa de parlamentaris covards, forçats per tot un poble al carrer i disposats, varen votar per majoria i, esporuguits, no varen acabar res, varen fugir del Parlament, deixant el poble abandonat a les mans del cop d'estat del 155.
Una part de consellers del govern d'ERC es varen entregar a l'enemic. L’altre, potser més digne, varen anar a l'exili a mantenir la dignitat de l'1o. En aquest sentit, la idea del MHP President Carles Puigdemont de crear el CXR va ser un encert, era un govern a l'exili que qüestionava l’aplicació del 155 i mantenia viva la flama.
Així fou com varen néixer els CDR i les mobilitzacions en favor de l'1o, un moviment solidari en favor dels presos polítics. Vagues generals, aturades, acampades, Urquinaona, marxes per la llibertat, Jonquera, aturada aeroport, sabotatges. El resultat van ser milers de represaliats, però la lluita continuava. Després va venir la traïció dels líders. Acceptar uns indults a canvi de desmobilitzar el poble varen abandonar els milers de detinguts.
En un primer moment, el poble va aguantar i el CxR a l'exterior era la darrera esperança que feia trontollar el 155. A l'interior, la por cap al poble va fer què els partits del procés pactessin secretament amb l'estat invasor desactivar tot l'independentisme actiu, recular, demanar perdó i tornar a l'autonomisme més tronat. ERC fou el gran encarregat de fer-ho i bona part de JUNTS ho veien bé sobretot el sector PDCAT/CDC, que mai varen voler l'1o.
A poc a poc, amb Waterloo, es va trobar l'únic pal de paller de la revolta i certament era tot el poble disposat a fer-ho, però de nou, uns líders porucs varen vendre el pacte estúpid de les obsoletes taules de negociació. L'estat, via UE, volia acabar com fos amb el desori i el líder més ben col·locat era Puigdemont, així que van iniciar converses en secret per cercar una solució factible, una Amnistia fake. Alguns ho van veure com un avançament d’una promesa d'un referèndum pactat impossible d'acceptar i molt menys de guanyar. A poc a poc, molts sectors de Junts ban anar a desapareixent, com el sector Borràs o els jacs (Alonso Cuevillas) o Cristina Casol entre molts altres.
Aquests procés ha durat 7 anys i a grans trets el desencís del poble ha esclatat amb la forta abstenció i desmobilització total del carrer. Tot i això, cal dir que mai el poble ha abandonat l'1o i ha seguit al carrer mantenint la brasa. Qui si ha abandonat el poble han estat els partits processistes.
Aquesta llarga explicació serveix per arribar al 12m. Ara parlem de present i de futur.
L'absurda islamització dels partits ERC i CUP, titllant d'extrema dreta qualsevol signe d'identitat nacional, l'abandonament de l'esquerra independentista patriòtica valors heretats de l'MDT i abraçar el wokerisme fanàtic i sectari ha acabat de desmotivar el poble treballador català. S’ha produït una descatalanitzacio amb la idea imbecil d'eixamplar la base i, en conseqüència, s’ha obert una autopista d'espanyolització i arraconament del català i de la cultura nacional. Així, s’han arraconat estelades, s’han perseguit activistes (Hasel Adris Sas operacio Judes), s’ha espanyolitzat TV3 i els Mossos... I tot plegat ha fet emprenyar els independentistes de veritat. I és clar, quan se li ha demanat votar autonomisme i marmota, la resposta ha estat quedar-se a casa i castigar els partits processistes i traïdors.
Crítica als partits processistes i traïdors de la pàtria i esperança futura
A sobre, quan un partit independentista i patriòtic ha intentat fer palès el mal estar amb un missatge clar i català, la resposta dels processistes ha estat intentar esclafar-los a ells, però no al feixisme autèntic de VOX, PP, PSOE, COMUNS amb qui ERC, CUP, JUNTS s'hi han abraçat. S'ha de ser o imbècil o botiflers o les dues coses.
Arribat aquest punt els resultats electorals del 12m són d’una lògica aclaparadora, el càstig a la CUP i ERC ha estat brutal. També al mhp Puigdemont, aquí no se li perdona la manca de coratge quan ho tenia tot a tocar. Cal dir que la temptació d'ERC de pactar amb el PSOE i vendre fum a Suïssa li ha passat factura. I premi al coratge de Sílvia Orriols, amb d'irrupció al Parlament de l'independentisme en estat pur, i creixent a tot el territori. Aquests han estat els resultats. Segurament no s'arribarà en lloc i haurem de tornar a repetir eleccions, on tenim una nova oportunitat.
Si els polítics han après la lliçó, el que s’ha de fer és tornar al setembre amb una unitat nacional amb la unilateralitat i el mandat de l'1o i amb la independència com únic destí. Hi ha temps per guarir ferides i entendre què l'alliberament Nacional no és d'esquerres ni de dretes, és transversal. Primer s’ha de regularitzar la situació com a poble i quan tinguem la independència, ja serem solidaris d'esquerres de dretes del mig i el què vulguem. Aquesta és l'única posició vàlida, totes les altres son cridades al fracàs, a l'abstenció, a l'espanyolització i la barbàrie.
Tenim un camí la independència, fora d'això la barbàrie, el caos i la desaparició com a poble.
Se'ns gira feina, res s'ha perdut, alcem-nos de bell nou, per la Pàtria catalana lliure, val la pena lluitar. Endavant les atxes.
Donec perficiam visca la terra lliure!.
Fredi Bentanachs Chalaux
Ex membré cofundafor de Terra Lliure i l'MDT. Represaliat polític activista i poeta.