Un nou estudi publicat a la revista 'Historical Biology' descriu les restes d'un crocodiliforme excavat a mitjan segle passat al Pallars Jussà. La seva anàlisi revela que aquest exemplar, amb una antiguitat d'uns 70 milions d'anys, pertanyia a una espècie diferent de les ja conegudes dels jaciments contemporanis propers.
La investigació suposa una nova evidència de la diversitat de faunes de vertebrats, més enllà dels dinosaures, a Europa durant el Cretaci superior poc abans de l'extinció massiva de fa 66 milions d'anys. Les restes van ser trobades, a finals de la dècada de 1950, per un treballador una mica explotat per al carbó a Suterranya. Josep Montané treballava a la mina, on va recollir diversos fòssils , entre ells el fragment d'un crani semblant a un cocodril.
El fòssil va romandre oblidat fins que el 2023. Aquest exemplar (que ara forma part de la col·lecció del Museu de la Conca Dellà d'Isona), va ser finalment estudiat per Riccardo Rocchi (Universitat de Bolonya) i Bernat Vila (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu de la Conca Dellà).
Després d'analitzar el crani, els investigadors van determinar que aquest fragment de crani pertanyia a un exemplar de la família dels al·lodaposúquids, un grup de cocodriliformes avui extingit que van ser molt abundants durant el Cretaci superior d'Europa. Els cocodriliformes engloben diversos grups de cocodrils, les formes actuals i també els seus avantpassats.
Si bé el 2015 ja es va descriure una mena d'allodaposúquid (Allodaposuchus palustris), en jaciments propers i contemporanis de Fumanya (Berguedà) l'exemplar descrit recentment a Suterranya-Mina de lignit no sembla pertànyer a aquesta espècie sinó que comparteix més sem , una espècie coneguda només en jaciments més antics del Pirineu aragonès.
Concretament, el fòssil estudiat i aquesta espècie comparteixen algunes característiques de la regió entre les òrbites.
Hàbitat amb una biodiversitat rica
A partir d'un document inèdit que ara ha sortit a la llum, els investigadors han descobert que Josep Montané també va trobar unes dents associades al crani i que van ser atribuïdes a l'espècie Allodaposuchus subjuniperus.
Malgrat totes aquestes evidències, la naturalesa fragmentària de les restes no permet atribuir-les de manera concloent a Allodaposuchus subjuniperus, però sí que es pot afirmar que indubtablement no pertany a l'altra espècie coneguda, Allodaposuchus palustris.
Aquesta troballa obre un escenari on almenys dues espècies diferents d'allodaposúquids possiblement coexistien al mateix ecosistema costaner del Cretaci superior, reforçant la interpretació que aquestes àrees representaven un hàbitat amb una biodiversitat notablement rica, incloent cocodriliformes, dinosaures, tortugues, peixos i molts altres organismes que van formar una complexa xarxa ecològica pocs milions d'anys abans de la gran extinció massiva que va suposar l'extinció de tots els dinosaures no aviaris i, amb ells, la fi del Mesozoic.