L'entorn financer europeu ha estat marcat per una intensa consolidació en els darrers anys. Després de la fusió del Banco Popular amb Santander, la reestructuració del sistema bancari espanyol ha estat una constant, amb entitats com CaixaBank i Unicaja assumint el control de competidors regionals. En aquest context, l'OPA hostil llançada per BBVA el maig de 2024 sobre el Banco Sabadell va generar des del principi tensions reguladores i sociopolítiques.
L'anunci d'avui arriba en un moment clau: el Consell de Ministres va autoritzar l'OPA el passat 24 de juny de 2025, condicionada a una separació operativa de tres anys.
Govern limita la integració per preservar l'interès general
L'Executiu va justificar la imposició de l'autonomia jurídica, patrimonial i operativa entre les dues entitats, sense possibilitat d'acomiadaments ni tancaments forçosos d'oficines. A més, la separació podria prorrogar-se fins a 2028 després d'un informe de seguiment.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va explicar que la mesura respon a cinc criteris d'“interès general”: regulació sectorial, protecció de l'ocupació, cohesió territorial, acció social i impuls a la I+D. Amb aquesta decisió, el Govern pretén evitar un excés d'oligopoli bancari que perjudiqui pimes i usuaris.
La resposta de BBVA: l'OPA segueix endavant tot i els frens
Aquest dilluns, BBVA va confirmar mitjançant una nota a la CNMV que manté l'OPA tot i les condicions imposades. El consell d'administració va donar suport a aquesta decisió, argumentant que l'operació continua aportant valor, amb un finançament addicional d'uns 5.000 M € anuals per a famílies i empreses.
Tanmateix, BBVA reconeix que l'enduriment dels terminis imposa frens a les sinergies previstes —850 M € inicialment calculats—, les quals ahir es va calcular que podrien descendir entre un 40 % i un 50 % a causa del retard operatiu. Els seus directius valoren ara si recórrer la imposició davant el Tribunal Suprem o retirar l'oferta si la rendibilitat es torna insuficient.

Anàlisi sectorial: té sentit seguir amb l'OPA?
Els analistes apunten a tres factors clau:
- Millora del perfil creditici de BBVA en reforçar la seva quota al mercat nacional i reduir l'exposició internacional.
- Estrategia de consolidació domèstica davant la manca d'opcions orgàniques de creixement.
- Possible venda de TSB —filial britànica del Sabadell— per uns 2.600 M €, que alleujaria pressions financeres.
Tanmateix, la pèrdua d'estalvi per sinergies retallades i l'alt nivell de fricció política fan dubtar el mercat sobre si BBVA mantindrà la seva postura a llarg termini.
Implicacions per a Sabadell i els seus accionistes
Mentrestant, el consell de Sabadell analitza la venda de TSB com a palanca que doni viabilitat a l'OPA i millori la seva posició negociadora. Si supera el 50 % d'acceptació accionarial, BBVA prendrà el control, tot i que sense fusió immediata.
Per als empleats i clients, el blindatge laboral i territorial garanteix estabilitat durant almenys tres anys. Però el futur més enllà d'aquest termini és incert, i dependrà tant de l'evolució del pla estratègic de Sabadell com de la possible extensió fins a 2028.