El sistema d'embassaments catalans està vivint dies d'estabilització i fins i tot una tímida recuperació, però la fotografia general continua marcada per contrastos cridaners. La dada més negativa de la jornada la protagonitza el pantà de Riudecanyes, que suma un altre descens significatiu i es consolida com l'embassament amb pitjor evolució en ple inici de juliol. Mentre la majoria de pantans resisteixen l'onada de calor i alguns fins i tot recuperen capacitat gràcies a les últimes pluges, Riudecanyes encadena diverses jornades caient al voltant de dues dècimes de la seva capacitat cada dia, acostant-se perillosament a nivells crítics.
Segons les dades oficials publicades avui, dimarts 8 de juliol, la capacitat mitjana dels embassaments de la conca interna catalana se situa en el 78,07%, pràcticament idèntica a la dada d'ahir i confirmant l'estancament del sistema després de l'impacte positiu de les precipitacions recents.
L'equilibri general s'ha mantingut gràcies, sobretot, a l'extraordinari comportament del pantà de Sau, que viu una de les seves millors ratxes de tot l'any: ha pujat 0,58 punts percentuals en només 24 hores i acumula ja més d'un punt i mig d'increment en els últims tres dies, quelcom inèdit per a un mes de juliol en aquesta conca tan sensible a la sequera.
En general, estabilitat
El repàs embassament per embassament revela aquesta dualitat. La Llosa del Cavall resisteix i suma una lleugera pujada, consolidant el seu paper de reserva estratègica en el sistema. La Baells i Susqueda baixen lleument però es mantenen en nivells més que acceptables, i Sant Ponç o Foix continuen amb descensos molt moderats, propis de l'estació. Per contra, el retrocés de Riudecanyes destaca sobre la resta: perd gairebé mig punt de capacitat en només un dia, i ja porta diverses jornades liderant les baixades del conjunt català. Aquesta tendència és preocupant per al regadiu i l'abastament local, especialment al Baix Camp i part del Tarragonès, que depenen d'aquest embassament per superar els mesos més secs de l'any.
La situació de Darnius Boadella i Foix també mereix atenció, amb baixades sostingudes però menys abruptes, mentre que Siurana es manté gairebé estable en xifres històricament baixes. En el conjunt del sistema, la clau està sent la meteorologia: les pluges han permès frenar el desgast accelerat de juny i han ofert un respir en embassaments amb grans conques d'aportació, com Sau, però no han arribat amb prou intensitat a tots els punts. D'aquí que el contrast entre la recuperació parcial en algunes zones i la tendència a la baixa en d'altres sigui tan acusat.
Amb les previsions de noves precipitacions per als pròxims dies, el balanç general podria millorar si es mantenen els episodis de pluja. Així i tot, el cas de Riudecanyes obliga a no abaixar la guàrdia i a extremar la gestió i l'estalvi a les zones que depenen directament d'aquest embassament. L'experiència dels últims estius demostra que la resiliència del sistema català passa per combinar una gestió eficient, la resposta ràpida als canvis meteorològics i, sobretot, la solidaritat hídrica entre conques.