La notícia del conseller Jaume Duch, responsable d’Acció Exterior de la Generalitat, anunciant el lliurament de 1,5 milions d'euros al Marroc amb l’excusa de "prevenir situacions de violència de gènere" ha provocat un malestar comprensible entre sectors de la societat catalana. Però la indignació no s’atura aquí: aquests fons s’expandeixen dins d’una política de cooperació que sembla prioritzar l’interès polític i diplomàtic per sobre de la cura de la ciutadania pròpia.
En una Catalunya castigada per la crisi: serveis públics saturats, impostos a l’alça i un cost de vida que estreny cada cop més famílies, resulta insuportable que es destinin milions al Marroc.
Aquesta transferència no és un acte aïllat: formen part d’un paquet de 40 milions d’euros gestionats per la Generalitat per a l’any 2025, amb més de 8 milions addicionals específics per a cooperació internacional. Una dissonància brutal: mentre la ciutadania paga IBI i IVA, s'obren les sabates de gala per asseure un rei afrancesat i un dictador que no suporta la crítica.
Missatge contradictori
Mentrestant, al Marroc s’inverteixen en infraestructures faraòniques com un estadi enorme, símbol d’un poder absolut i econòmic que contrasta frontalment amb les problemàtiques internes del país: corrupció, repressions i violència de gènere. Aquesta opulència contra la qual volem pal·liar amb els nostres impostos no s’alinea amb cap presa de consciència real sobre la naturalesa antidemocràtica del règim marroquí.
“Cooperació feminista” o màrqueting polític?
El discurs de Duch s’escuda en la "cooperació feminista", però manca de transparència i connecta poc amb els resultats tangibles. Sense un seguiment públic i exigible, és possible que aquests diners es dissipin en projectes poc audibles o passin per ONG amb vinculacions diplomàtiques dubtoses. És el cas de fundacions vinculades al règim marroquí com Ibn Battuta, que ja han rebut 230.000 € en subvencions entre el 2020 i el 2023.
Reacció ciutadana: indignació palpable
El malestar social és més que evident a les xarxes i fòrums locals. Un usuari de Reddit expressava amb mala llet:
“Verge santíssima és molt fàcil ser solidari amb els diners del contribuent.”, “Això és el que mai entendré… i en comptes d’invertir aquests diners en la nostra gent, s’envia a gent de fora?? Em bull tot el cos.”
Les queixes més reincidents són clares: la solidaritat està bé, però no a costa de qui viu amb dificultats reals a casa nostra.
Ja n'hi ha prou
La Generalitat ha de justificar amb més rigor cada euro invertit en cooperació internacional. “Cooperació feminista” no és excusa per desatendre emergències socials pròpies o enredar-se en estratègies diplomàtiques amb règims antidemocràtics. Si volem ser un país que impulsi la solidaritat de veritat, cal que aquesta emani de la societat i la serveixi, no l’afavoreixi a través de projectes opacs i sense control.
Prou del "pastís solidari" per a qui ja viuen del sistema: exigim prioritat, transparència i resultats reals per a la ciutadania.