Catalunya viu un moment històric en la gestió dels seus recursos hídrics. Per primera vegada des del novembre de 2022, les conques internes catalanes presenten una capacitat superior a la de la pròpia conca hidrogràfica de l'Ebre, una anomalia que subratlla el canvi radical experimentat en els últims mesos.
Les dades d'avui, dimarts 22 de juliol, confirmen que la capacitat total de les conques internes catalanes és del 77,55%, mentre que la conca de l'Ebre, que abasta gran part del nord-est peninsular i també diversos embassaments catalans de referència, se situa en el 77,51%. El marge és ajustat, però la fita és innegable: fa tot just tres trimestres, les conques internes estaven més de 50 punts percentuals per sota i l'emergència per sequera era màxima.
El mapa hídric estatal retrata aquest sorpasso gairebé inèdit. Mentre l'Ebre, referència tradicional del nord, retrocedeix i s'acosta a la mitjana estatal, les conques internes de Catalunya consoliden la seva posició de privilegi, fregant xifres fins i tot de sistemes com el Duero (79,33%) i el Cantàbric Oriental (79,45%), i situant-se molt per sobre de conques històricament castigades com la del Guadalquivir (52,39%), Xúquer (57,91%) o Segura (28,68%).
La comparació amb la situació de fa un any ressalta encara més la fita: aleshores, els embassaments catalans afrontaven mínims històrics i el debat girava entorn de restriccions que van acabar arribant.
Sau continua sent l'excepció
Entrant en detall, la situació dels embassaments de la conca interna catalana manté la tendència a la baixa típica de l'estiu, però les xifres continuen sent notablement altes per l'època. La Baells, amb un 89,87%, i la Llosa del Cavall, amb el 82,55%, continuen sent els grans baluards del sistema. Sau, la sorpresa positiva de l'estiu, suma un petit repunt (l'únic d'avui) i se situa en el 64,29%, mentre que Susqueda baixa al 83,62%.
Sant Ponç, Darnius Boadella i Foix (que continua en xifres d'ompliment gairebé ple) resisteixen entorn del 85%, 68% i 100% respectivament. Només Riudecanyes (44,11%) i Siurana (24,67%) es mantenen en nivells preocupants, amb baixades acumulades especialment acusades durant les últimes setmanes.
Per la seva banda, els embassaments catalans integrats a la conca de l'Ebre ofereixen una fotografia desigual. Riba-roja d’Ebre i Rialb continuen en xifres excel·lents (92,68% i 88,19%, respectivament), igual que Talarn (96,14%). D'altres com Oliana (78,09%), Camarasa (69,90%) i Canelles (81,61%) mostren xifres positives. Destaca en el marc negatiu l'embassament de Guiamets, amb tot just un 14% de capacitat.
La imatge que deixa aquest sorpasso hídric és la d'una Catalunya resilient, que ha passat de l'emergència absoluta a liderar, encara que sigui de manera puntual, la recuperació de reserves en el conjunt de l'Estat. El repte continua sent el de cada estiu: gestionar amb intel·ligència, prioritzar l'estalvi i evitar que l'eufòria d'avui impedeixi anticipar els riscos de demà. Per ara, la foto és clara: feia molts anys que els embassaments catalans no se situaven per sobre de l'Ebre.