La inesperada mort del Papa Francisco aquest matí, als 88 anys, deixa un llegat marcat pel seu lideratge transformador a l'Església Catòlica, però també per controvèrsies relacionades amb conflictes polítics internacionals. A Catalunya, especialment, les seves declaracions sobre la qüestió independentista van ser rebudes amb sentiments trobats i van generar importants debats en diferents moments clau.
El seu missatge de reconciliació enmig del conflicte català
Al setembre de 2021, en plena efervescència política després dels judicis i posteriors indults a líders independentistes catalans, Francisco va enviar un missatge contundent de reconciliació. Durant una entrevista concedida a un mitjà espanyol, va advocar per la necessitat de diàleg i enteniment, subratllant que Espanya havia de superar les divisions ideològiques i apostar per una "reconciliació històrica".
El Papa va insistir llavors que el Govern espanyol havia d'assumir un rol conciliador, encoratjant a abordar les diferències polítiques com a germans, no com a enemics. Aquestes declaracions van arribar quan la Conferència Episcopal Tarraconense donava suport públicament a les mesures de gràcia cap als presos catalans, provocant crítiques del Partit Popular i altres sectors conservadors espanyols, que van acusar l'Església de prendre partit.
Una ferma oposició a l'autodeterminació catalana
No obstant això, anys abans, el 2017, Francisco havia mostrat una posició molt més dura respecte a la qüestió catalana. En plena crisi del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració unilateral d'independència impulsada pel Govern de Carles Puigdemont, el Papa va deixar clar en privat el seu rebuig a qualsevol moviment independentista que no estigués avalat per processos reconeguts de descolonització.
En reunions privades amb l'ambaixador espanyol davant la Santa Seu, Gerardo Bugallo, Francisco va destacar que l'Església donava suport fermament a la legalitat constitucional espanyola i rebutjava moviments separatistes fora del marc legal establert, com van informar alguns mitjans. Aquest missatge va generar malestar entre sectors independentistes que esperaven, almenys, una postura més neutral o favorable a un procés d'autodeterminació.
Advertència directa als sacerdots catalans
A més, el 2022, Francisco va tornar a protagonitzar titulars a Catalunya en dirigir-se directament als sacerdots catalans, advertint-los sobre la inconveniència d'implicar-se políticament. En una entrevista publicada en un mitjà espanyol, el pontífex va ser categòric: "Si vols fer política, deixa el sacerdoci i fica't a polític".
Francesc va reiterar que el paper de l'Església havia de ser pastoral i mai propagandístic, comparant fins i tot les actituds polítiques a Catalunya amb altres realitats conflictives, com el terrorisme basc. Aquestes declaracions van aixecar polseguera entre el clergat més compromès políticament i van generar reaccions crítiques d'alguns sectors de la societat catalana que van percebre una injusta comparació.