La repentina mort del papa Francesc - estava malament però semblava que es recuperava - ha sacsejat el món catòlic i ha generat una onada de reaccions a tot el planeta. A Espanya, el Govern de Pedro Sánchez no ha trigat a pronunciar-se, destacant aspectes del pontífex que coincideixen amb la seva pròpia agenda política.
Aquest enfocament ha suscitat crítiques per part de qui considera que s'està instrumentalitzant el llegat del papa per promoure una visió ideològica concreta. D'altra banda, la comunió d'interessos entre el Papa i el Govern espanyol - que també han coincidit contra la independència de Catalunya - demostra una vegada més el costat woke d'ambdues parts.
La mort del papa Francesc i la resposta del Govern espanyol
El papa Francesc va morir el dilluns 21 d'abril de 2025 als 88 anys a la seva residència de la Casa Santa Marta, a causa de complicacions derivades d'una pneumònia bilateral. La seva última aparició pública va ser el dia anterior, durant la benedicció Urbi et Orbi a la plaça de Sant Pere, on, visiblement debilitat, amb prou feines va poder parlar.
Després de conèixer-se la notícia, el president del Govern, Pedro Sánchez, va expressar el seu pesar a la xarxa social X, destacant "el seu compromís amb la pau, la justícia social i els més vulnerables". Altres membres de l'Executiu també es van pronunciar en termes similars.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, el va descriure com "un home de pau i de diàleg entre cultures i religions", mentre que la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, va afirmar que la història el recordarà com "un home bo, just, que sempre va estar al costat dels més febles i necessitats".
Crítiques per l'apropiació del llegat del pontífex
Aquestes declaracions han generat controvèrsia entre sectors que consideren que el Govern està utilitzant la figura del papa Francesc per reforçar la seva pròpia narrativa política. Alguns analistes assenyalen que, en destacar aspectes com la justícia social i la defensa dels vulnerables, l'Executiu està alineant el llegat del pontífex amb la seva agenda progressista i woke.
Aquesta situació recorda altres ocasions en què el Govern ha estat acusat d'instrumentalitzar esdeveniments històrics o figures rellevants per promoure la seva visió política. Per exemple, les celebracions previstes per commemorar el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco han estat objecte de debat, amb crítiques que apunten a un ús polític de la memòria històrica.
Reaccions de l'oposició i la societat civil
Des de l'oposició, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va lamentar la mort del papa Francesc i va destacar que "ha servit al món i a l'Església des de les seves conviccions i pensament fins a l'últim instant". Aquesta declaració, més centrada en la figura del pontífex que en el seu llegat ideològic, contrasta amb l'enfocament del Govern.