La col·locació de cartells en castellà a la comarca del Bages ha generat una gran controvèrsia i sorpresa entre els veïns. La llengua catalana viu una situació complicada pel descens d'ús. Algunes decisions públiques no ajuden. La retolació en castellà a la zona del Camí de la Salut, entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, és un clar exemple d'“espanyolització” impulsat pel PSOE. Aquesta acció ha provocat crítiques i ha posat novament sobre la taula el debat sobre l'ús i la promoció del català davant del castellà en territoris històricament catalanoparlants.
L'acció del PSOE i la sorpresa dels veïns
Segons va informar Regió7, l'Ajuntament de Manresa va decidir retolar una sèrie d'indicacions de trànsit i senyals en castellà, fet que va causar sorpresa entre els habitants de l'àrea. És una decisió que representa un menyspreu a la llengua pròpia de la regió i va en contra de les polítiques de protecció i promoció del català.
En una època on la llengua catalana enfronta una preocupant disminució en el seu ús, especialment entre els joves, mesures com aquestes generen un malestar profund. Els crítics assenyalen que el PSOE està contribuint a una tendència que cerca reduir el paper del català en espais públics. En resposta a aquestes decisions, diverses associacions en defensa de la llengua han manifestat el seu desacord i han instat les autoritats a corregir aquesta polèmica retolació.
Altres polèmiques sobre l'espanyolització a Catalunya
Aquest no és el primer episodi que desperta tensions al voltant de l'ús del castellà en espais públics de Catalunya. En els darrers anys, s'han succeït diverses polèmiques relacionades amb l'espanyolització i l'aparent menyspreu cap al català. El 2023 hi va haver una gran controvèrsia quan el Govern central va ordenar que les plaques identificatives d'alguns edificis governamentals a Catalunya incloguessin prioritàriament el castellà. Organitzacions com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua van protestar.
Un altre cas rellevant es va donar a l'àmbit educatiu, quan algunes sentències judicials van obligar diversos centres escolars a incrementar el percentatge d'hores lectives en castellà. Aquestes mesures han estat percebudes per gran part de la població com un atac directe al català i una estratègia per limitar la seva presència a la vida quotidiana dels catalans.
La defensa del català, més important que mai
La llengua catalana, considerada una part fonamental de la identitat cultural de Catalunya, és en un moment crític. Segons estudis recents, l'ús del català ha disminuït considerablement, sobretot entre els joves i els entorns urbans. En aquest context, la col·locació de cartells en castellà a zones com el Bages és vista per molts com un pas enrere en la defensa i promoció del català.
La polèmica suscitada pel PSOE a la comarca del Bages és només un exemple més de la tensió que hi ha al voltant de la llengua i la identitat a Catalunya. Per a molts, la llengua catalana no és només un mitjà de comunicació, sinó un símbol de resistència i afirmació cultural davant de les polítiques espanyolitzadores de l'Estat.