Una de les reclamacions principals que fan les organitzacions agràries al futur parlament europeu és acabar amb la competència deslleial de l'entrada de productes de tercers països de la Unió Europea. Les condicions per a la producció són menors que per als països comunitaris i això afecta els costos de producció. El sector està majoritàriament a favor de les polítiques verdes de l'agenda 2030, però demanen "cap" als polítics i revertir aspectes de la llei de benestar animal, entre d'altres.
En 12 anys Europa ha passat de 15,5 milions de pagesos a 9,5 i per això donen un toc d'atenció, ja que algunes polítiques que es fan “asfixien”. El 3 de juny el sector es tornarà a mobilitzar amb talls fronterers entre Espanya i França. "Tots els pagesos i ramaders d'Europa tenim els mateixos problemes"; així de clar es manifesta Néstor Serra, que té granges de pollastres i és responsable d'Unió de Pagesos al Segrià.
Certament és perquè l'ACN ha parlat amb diferents representants d'organitzacions agràries i també de la patronal de la producció de fruites i hortalisses i majoritàriament hi ha coincidència en les problemàtiques que afecten el sector. La competència deslleial dels tercers països és la que s'ha destacat més. Manel Simón, director general d'Afrucat, ha apuntat que si el marc europeu és comú, s'hauria de crear un marc de regulació de la cadena alimentària perquè un país no sigui restrictiu que un altre.
En aquest sentit, Jaume Bernis, de JARC, assegura que als pagesos i ramaders dels països membre els costa molt més car produir que a la resta de països que no són a la UE. Això és així perquè les condicions fixades per la UE són molt més estrictes que les que estableix l'Organització Mundial del Comerç (OMC) , però alhora es produeix la contradicció que amb aquests estàndards inferiors, aquests productes poden entrar igual a la UE i vendre's a un preu inferior.
Bernis lamenta que reivindiquen preus justos però si no hi ha un equilibri això no s'aconseguirà. Per això reclama als polítics que es presenten a Europa que la "primera peça" a treballar és aquesta competència deslleial que porta a la desigualtat a l'hora de trobar productes a les prestatgeries de les botigues. D'altra banda, Manel Simón reclama l'obertura a tercers països, però pel que fa a les exportacions de productes que es fan aquí. En aquest sentit apunta que ara hi ha negociacions bilaterals i aposta perquè la UE passi per davant per poder incentivar la comercialització en aquests països.
Sí a la política verda però amb límits
El sector està en general a favor de les polítiques verdes que estipula l'agenda 2030, però reclama als polítics que posin "cap" en determinades mesures que al final els acaben asfixiant. Es refereixen sobretot a la prohibició de determinats productes fitosanitaris per frenar plagues que afecten les collites i que els provoquen pèrdues i desigualtat cap als països tercers on sí que poden utilitzar-los.
També s'apunta a la llei del benestar animal, aprovada a l'últim tram del mandat europeu, que posarà moltes condicions en la producció ramadera com el límit de càrrega del transport del bestiar en funció de la temperatura exterior. Pedro Roqué, president d'Asaja a Lleida, critica la votació de fa 2 mesos a Europa on es van equiparar les emissions residuals de totes les granges amb les emissions residuals nuclears.
Ho veu com un atac al sector i per això demana "cura" als partits que el van votar. En aquest sentit, es mostra preocupat per la llei que afecta el transport animal que podria fer pujar els costos més d'un 50%. Per la seva banda, Gerard Cardona, membre de Revolta Pagesa al Pallars , posa el focus als plans de reintroducció en una zona on es veuen especialment afectats per la presència de l'os.
Per això reclama que si es decideix impulsar alguna iniciativa en aquest sentit, cal tenir clares les compensacions per al sector en cas que l'animal es torni perillós, com passa amb l'os. Cardona apunta que el territori és "divers" i això ho han de tenir en compte els dirigents europeus.
Alerta per la pèrdua de pagesos i ramaders
Jaume Bernis, de JARC, explica que els darrers 12 anys s'han aprovat tres PACs (Política Agrària Comuna) i que a Europa s'ha passat de 15,5 milions de pagesos i ramaders a 9,5 milions. Per aquest motiu, alerta que alguna cosa s'està fent malament a la política agrària europea si el sector compta cada vegada amb menys treballadors.
Aquestes xifres, segons Bernis, demostren que el que fins ara han fet les polítiques, amb un marcat de reglaments que ha de complir el sector, no ha anat en la línia de preservar-lo. Bernis demana als polítics que diguin clarament si volen treballar per preservar o no el sector o si aniran a buscar aliments a un altre lloc. El sector demana prendre consciència de la importància de les polítiques que es decideixen a Europa i que els acaben afectant directament.
Tampoc no s'obliden de la burocràcia, una de les grans reivindicacions en les protestes dels últims mesos al país i al si de molts països de la UE. Apunten Europa com la principal responsable de tota la "paperassa" que han d'assumir en el seu dia a dia i per això demanen que es reguli de forma consensuada amb els països membre que també exigeixen documentació i papers als seus pagesos i ramaders.