El que va començar com una sortida tranquil·la amb amics va acabar convertint-se en una denúncia viral sobre catalanofòbia al bell mig de Barcelona. Pep Antoni Roig, periodista i escriptor, ha compartit a les xarxes socials la seva amarga experiència al Cafè Berlín, un conegut bar de copes del carrer Muntaner.
Una cambrera es va negar a posar cançons en català amb l’argument que “no m’agrada el català”. Segons relata Roig, l’ambient al bar era festiu. Als altaveus sonaven cançons nostàlgiques com “20 de abril” o “Princesas”, i el local es va convertir en una mena de pista de ball improvisada on tothom cantava a cor.
En aquell moment, una companya seva es va animar a demanar una cançó d’Els Pets. La resposta va ser inesperada: la cambrera, que també feia de DJ, li va respondre amb fredor: “Res de música en català”.
“No m’agrada el català”
Els presents van pensar que es tractava d’una broma. Però en insistir, la treballadora va reiterar el seu rebuig, deixant clar que no es tractava d’una confusió. “Res de català”, va repetir. La incredulitat va donar pas a l’enuig. Algunes companyes van començar a discutir amb ella, mentre Roig intentava assimilar que això estava passant a Barcelona en ple 2025, no en una altra època més fosca.
La cambrera va afirmar ser italiana, i va justificar la seva negativa al·legant que no entenia l’obsessió dels catalans per parlar la seva llengua. En un moment donat, fins i tot va intentar suavitzar la seva postura assegurant que tenia una amiga “de Gerona”. Quan li van corregir que el nom correcte era Girona, la conversa es va tornar a tensar.
Sense full de reclamacions i amb amenaces
El grup va exigir el llibre de reclamacions, que per llei ha d’estar disponible per a qualsevol client. La cambrera va contestar que no el tenia i va desafiar el grup a trucar als Mossos d’Esquadra. En aquell moment, l’altre cambrer del local —que no participava en la discussió— es limitava a observar, visiblement incòmode.
Finalment, els van demanar que abandonessin el bar. Segons Roig, la cambrera va reaccionar amb una agressivitat insòlita, llençant objectes a terra i proferint insults mentre tancaven les portes del local.
Com respondre davant la catalanofòbia?
Ja fora de l’establiment, Roig i les seves companyes es van quedar amb una sensació d’injustícia i impotència. Van debatre possibles respostes simbòliques, des de pintades fins a deixar un regal “especial” a l’entrada del local. Però l’opció que finalment va agafar força va ser la denúncia pública.
I així ho va fer Roig: va escriure un fil a X (abans Twitter) detallant el que havia passat. En el seu relat, ja viral, proposa dues accions: que la gent vagi al Cafè Berlín i demani cançons en català, i que s’omplin les ressenyes del local a Google amb comentaris negatius sobre el que va passar.
El més preocupant és que, com han assenyalat molts usuaris, aquest no és un cas aïllat. Episodis similars de rebuig al català passen sovint, fins i tot a Catalunya. La denúncia de Roig ha reactivat el debat sobre la normalització de la llengua catalana en espais públics i sobre el dret a viure plenament en català.
Una frase que s’ha convertit en símbol
El fil conclou amb una reflexió contundent que ha estat compartida per milers de persones: “No doblegar-se davant el fet de viure en català a Catalunya és, al capdavall, l’acte de dignitat més important al qual no es pot renunciar.” Una nit qualsevol va acabar en denúncia viral.