A Europa, hi ha un país que no és ni França ni Espanya que ha demostrat el seu nacionalisme. No vol banderes d'altres estats o regions i només les permet en comptades ocasions. En principi, diries que és un país poc sospitós de ficar-se en aquest tipus de problemes, però el seu Parlament ha legislat en aquest sentit.
A partir de l'1 de gener de 2025, Dinamarca es converteix en el primer país europeu a prohibir explícitament hissar la bandera catalana, coneguda com la senyera. Aquesta mesura forma part d'una nova legislació aprovada pel Parlament danès, que restringeix l'ús de banderes estrangeres en territori nacional, generant polèmica tant dins com fora de les seves fronteres.
Una normativa que prioritza la bandera danesa
La legislació, impulsada pel Ministeri de Justícia de Dinamarca, busca reforçar el simbolisme de la Dannebrog, la bandera nacional danesa. Segons el ministre Peter Hummelgaard, la Dannebrog "és el símbol nacional més important" i, per això, ha d'ocupar un lloc privilegiat al país. La nova llei estableix que, per regla general, només es podrà hissar aquesta bandera des dels màstils públics i privats.
El text legal menciona explícitament la prohibició d'hissar banderes de certes regions estrangeres, incloent la senyera catalana i la bandera del Tibet, a més de banderes nacionals com l'estatunidenca, russa o espanyola. Aquest enfocament selectiu ha generat crítiques per considerar-se una mesura discriminatòria que afecta directament regions amb reivindicacions polítiques i culturals específiques.
Detalls de la nova llei
La normativa no prohibeix totalment l'exhibició de banderes estrangeres, però limita el seu ús a contextos específics. Encara que no es podran hissar des de màstils, es permet la seva exhibició en balcons, façanes, manifestacions i esdeveniments esportius. Entre les excepcions s'inclouen:
Banderes de països nòrdics veïns. Com Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia.
Banderes d'organitzacions internacionals. Com l'ONU o la Unió Europea.
Autoritzacions especials. Determinades pel Ministeri de Justícia danès, com en el cas de la bandera d'Ucraïna.
Curiosament, la prohibició no afecta banderes no nacionals, com la bandera arc de Sant Martí o la pirata, ni a representacions diplomàtiques estrangeres.
Context històric i reaccions a Dinamarca
Dinamarca ha tingut històricament estrictes regulacions sobre l'ús de banderes estrangeres. Encara que el Tribunal Suprem va derogar aquestes restriccions el 2023, el debat nacional sobre la identitat i els símbols danesos va portar a la seva reinstauració. Els sectors nacionalistes celebren aquesta mesura com un reforç de la identitat nacional, mentre que altres critiquen la llei per anar en contra dels valors europeus de diversitat i llibertat d'expressió.
L'impacte a Catalunya i Espanya
L'inclusió explícita de la senyera catalana en el text legal danès ha generat reaccions dispars a Espanya. Per a alguns, la prohibició representa una ingerència en assumptes interns de Catalunya i un gest que reforça les aspiracions de reconeixement internacional de la regió. Des del govern català, la mesura ha estat qualificada com "un atac a la llibertat i la democràcia".
D'altra banda, el govern espanyol ha optat per mantenir-se al marge, considerant aquesta decisió com una qüestió interna de Dinamarca. No obstant això, sectors polítics a Espanya han assenyalat la mesura com un exemple del complex debat sobre el reconeixement de símbols regionals en l'àmbit europeu.
Un símbol al centre del debat
La prohibició d'hissar la senyera a Dinamarca transcendeix l'àmbit simbòlic per convertir-se en un nou episodi del debat sobre identitat, sobirania i diversitat a Europa. Mentre uns ho interpreten com una defensa dels valors nacionals danesos, altres ho veuen com un pas enrere en la promoció de la pluralitat i el respecte a les cultures regionals. El cert és que aquesta mesura, que afecta directament Catalunya, no ha deixat ningú indiferent.