Els accionistes minoritaris del col·lectiu NEM Sabadell fan una crida a "resistir i no vendre" en el marc de l'opa hostil de BBVA. En un comunicat, manifesten que coincideixen amb les raons manifestades pel president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que rebutgen l'absorció.
Argumenten que el Sabadell està en un dels millors moments de la seva història i no passa per "cap problema"; que fonts financeres creuen tenir un “potencial molt gran” i que pot seguir en solitari; que es reduiria la competència al sector i que suposaria una retallada de la plantilla, entre d'altres. Al comunicat, NEM defensa que s'ha de preservar l'Obra Social de l'antiga CAM, actualment Fundació Mediterrània.
Proposa que el volum dels dipòsits valencians es fixin a la comunitat Valenciana ia la comunitat Murciana i no en inversions de fora en aquests territoris. Per totes aquestes raons, el col·lectiu d'accionistes fa una crida als accionistes valencians i murcians a mantenir el Banc Sabadell "independent" i que no sigui "absorbit" pel BBVA.
Sens dubte és una de les notícies de la setmana. Ja fa temps que BBVA -que es va formar després de la fusió de diverses entitats- tenen intenció de fusionar-se amb el Banc Sabadell. Les plantilles dels dos bancs sumen un total de 41.000 treballadors. Segons algunes estimacions, en el cas que finalment tingui lloc la fusió es podrien perdre uns 4.000 llocs de treball. Això es deurà, sobretot, al tancament i la reestructuració d'algunes oficines.
Espanya, un país amb cada cop més concentració bancària
Les fusions bancàries a Espanya han tingut un paper crucial en la reconfiguració del sector financer del país, especialment des de la crisi financera del 2008 i més recentment a causa dels desafiaments econòmics imposats per la pandèmia de COVID-19. Aquest fenomen ha estat impulsat per la necessitat de les entitats d'augmentar la seva solidesa financera , millorar l'eficiència operativa i respondre a un entorn de tipus d'interès baixos que ha comprimit els marges de benefici dels bancs.
La fusió més destacada en temps recents ha estat la de CaixaBank i Bankia, completada per crear el banc líder a Espanya en termes d'actius i nombre de sucursals. Aquesta fusió, com moltes altres, ha buscat aprofitar les sinergies operatives i financeres per fer front millor als reptes del mercat i millorar l'oferta de serveis als clients. En el procés de fusió, es van emetre accions noves de CaixaBank per als accionistes de Bankia i es van integrar les operatives dels dos bancs sense que els clients haguessin de fer gestions addicionals.
Tot i els beneficis percebuts, la consolidació bancària a Espanya ha portat a una reducció dramàtica en el nombre d'entitats, passant de 55 bancs i caixes el 2009 a només 11, que ara serien 10 si es confirma la fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell. Aquest procés ha estat impulsat per la necessitat d'adaptar-se a un entorn econòmic canviant i per la pressió dels reguladors europeus perquè els bancs augmentin el capital i l'eficiència.
En conclusió, les fusions bancàries a Espanya continuen sent un element clau en l'estratègia de les grans entitats per enfortir la seva posició al mercat, adaptar-se als canvis regulatoris i tecnològics i millorar la seva rendibilitat en un entorn de tipus d'interès baixos. La consolidació també es presenta com una resposta estratègica als reptes econòmics globals , incloent-hi la recuperació de la crisi provocada per la pandèmia.