Catalunya segueix consolidant la seva posició com una de les regions més privilegiades d'Espanya en matèria hídrica. En una setmana marcada pel descens generalitzat de les reserves a la major part de l'Estat, la conca interna catalana manté un percentatge d'ompliment del 77,55%, resistint amb fermesa el desgast estival i situant-se, per segona setmana consecutiva, en el top 5 nacional en percentatge d'aigua embassada.
Només el País Basc Intern, Miño-Sil, Tinto-Odiel i Piedras, i el Cantàbric Oriental aconsegueixen superar o igualar les conques catalanes, mentre gegants com l'Ebre, el Duero, el Tajo o el Guadalquivir experimenten baixades rellevants.
La comparació amb la resta d'Espanya és especialment cridanera. Mentre que en l'última setmana gairebé totes les grans conques hidrogràfiques han perdut reserves—algunes de manera significativa, com l'Ebre (-3,09), País Basc Intern (-4,77) i el Cantàbric Occidental (-2,45)—, Catalunya interna es manté estable, sense gairebé variació respecte a la dada de la setmana passada.
La mitjana nacional segueix caient amb força, arrossegada pels descensos al sud i a l'oest peninsular, però també al nord, tradicionalment més humit. L'únic “miracle” de la setmana és el del Segura, que puja tot just una dècima, encara que segueix en situació crítica amb un 28,77%.
Aquesta resistència catalana és encara més meritòria si es recorda que fa menys d'un any la conca interna estava en emergència per sequera i ocupava els últims llocs del rànquing estatal, amb diferències de fins a 50 punts percentuals respecte a l'Ebre o el Duero. Ara, el “sorpasso hídric” no és un fet aïllat sinó una tendència consolidada: Catalunya ja no és l'excepció negativa, sinó la referència i, en molts territoris, l'enveja.
Evolució normal a la conca interna
Pel que fa a l'estat actual dels embassaments catalans (dades d'avui), el sistema reprèn la dinàmica d'estabilitat d'estiu. La capacitat total baixa lleument al 77,43%, amb un descens diari de 0,09 punts, en línia amb la lògica estacional del final de juliol. Sant Ponç és el gran protagonista del dia, amb una pujada d'1,76 punts que el situa al 88,48%, seguit per la Llosa del Cavall (+0,94) i la Baells (+0,55), que segueixen mostrant un comportament exemplar.
Foix ajusta la seva capacitat després de l'ompliment de la setmana passada i baixa gairebé un punt, encara que segueix per sobre del 100% (100,47%). Per contra, Riudecanyes s'endú el revés més gran de la jornada, amb una caiguda de 2,17 punts que el deixa al 40,16%, consolidant la seva situació crítica malgrat les pluges recents. Sau (64,52%), Susqueda (83,14%) i Darnius Boadella (67,84%) baixen lleument, mantenint-se però en valors alts per l'època.
El balanç setmanal és lleugerament positiu (+0,12), una raresa en aquest punt de l'any i un altre signe del bon moment que viu el sistema hídric català. El repte a partir d'ara és mantenir aquest avantatge davant d'un mes d'agost que es preveu càlid i sec, i que posarà a prova la gestió i la coordinació entre administracions i usuaris.