Muntatge amb imatge d'una casa sostenible. A l'esquerra una imatge amb un arquitecte i plànols

L'invent d'uns arquitectes catalans per fer cases més sostenibles

Un sorprenent mètode per contrarestar els problemes del canvi climàtic

Aquest món abocat als designis d'un canvi climàtic demolidor, necessita figures visionàries que aportin el seu granet de sorra per procurar contrarestar el desastre ecològic.

En aquest sentit, recentment han emergit amb força uns arquitectes catalans que sembla que han trobat una solució per a l'ideal de la llar sostenible.  L'opció que han platejat no és cap altra que l'ús del fang. Res de sofisticacions, ni de processos complexos, fang simple barrejat amb additius i enzims. L'opció sostenible elevada a la màxima representació, ja que tampoc no es requereixen ni maquinària ni mà d'obra, tan sols l'ús d'una impressora 3D sofisticada.

Tot això sembla sortit d'un relat d'Isaac Asimov o Philip K. Dick, però res més lluny de la realitat, ja que es tracta d'un consolidat model de l'IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), englobat dins del projecte TOVA, nom del primer edifici espanyol realitzat amb terra i imprès en 3D. Sens dubte, estem davant d'una veritable revolució arquitectònica.

Segons les declaracions efectuades a El País per part del màxim responsable d'aquest projecte, l'arquitecte català Edouard Cabay, aquesta revolucionària tècnica és “molt més sòlida, menys precària i més apta per construir allò que la gent creu. Fa set anys existien edificis de formigó impresos en 3D, però ens semblava que això era tornar a incórrer en els errors de sempre, posant una novetat tecnològica al servei de l'arquitectura industrialitzada, estandarditzada i poc sostenible”.

La revolució encapçalada per Edouard Cabay

Graduat a l'Architectural Association el 2005, Cabay va començar a treballar per a la Foreign Office Architects de Londres i, posteriorment, a Cloud 9 de Barcelona. Els seus projectes completats per a Cloud 9 inclouen el Pavelló Thirst per a l'Expo Saragossa 2008 i la Cúpula del Mil·lenni, una sala de concerts a Valladolid. Imparteix classes a l'Escola Diplomada de l'Associació d'Arquitectura com a mestre d'unitat per al Diploma 18 i s'ocupa d'estratègies arquitectòniques a gran escala que aborden les conseqüències de l'escalfament global. Paral·lelament al seu treball acadèmic, ha fundat Appareil, un estudi d'arquitectura que té com a objectiu fer servir tècniques digitals tant de disseny com de fabricació.

Cabay sembla disposat a incorporar-se a aquest grup d'arquitectes catalans il·lustres que han aconseguit revolucionar el món de l'arquitectura amb els seus projectes brillants. Des d'Antoni Gaudí a Carme Piguem, passant per l'Oriol Bohigas, el Carme Pinós o l'Enric Miralles, l'empremta de l'arquitectura catalana sempre s'ha mantingut en un primer pla.