L'okupació d'habitatges s'ha convertit en un problema que afecta nombroses comunitats a Espanya. Tot i que, en teoria, les lleis busquen protegir la propietat privada, la realitat és que els propietaris i veïns enfronten sovint una dura batalla per recuperar habitatges ocupats.
Aquest fenomen genera no només preocupació entre els propietaris d'immobles, sinó també una tensió creixent als barris afectats. On l'okupació sol anar acompanyada d'un augment de la percepció d'inseguretat i d'incomoditat per als veïns.
Davant d'aquest problema, els afectats es troben amb la complexitat d'un llarg procés judicial i, en molts casos, poc efectiu. Encara que hi ha procediments legals com el desnonament exprés. La lentitud de la burocràcia judicial sovint deixa en una situació d'impotència propietaris i veïns, que busquen maneres alternatives per fer front a aquesta problemàtica.
En aquest context, alguns grups veïnals han començat a organitzar-se per trobar mètodes de pressió. Que, si bé no reemplacen les accions legals, sí que aconsegueixen incomodar els okupes i, en alguns casos, aconseguir la seva sortida de la propietat.
Organització veïnal i vigilància constant
A la localitat d'A Zapateira, a la Corunya, un grup de veïns ha decidit organitzar-se. I prendre mesures per evitar que els okupes s'instal·lin als carrers. José Manuel Sánchez Albornoz, president de l'Associació Veïnal de Zapateira, va explicar al programa 'Mediodia' de COPE com han implantat una estratègia per enfrontar l'okupació a la seva comunitat.
“Vam veure que hi havia un problema amb la seguretat i la feina. Ens organitzem amb un grup de WhatsApp i ja som 300 veïns”, va explicar Sánchez Albornoz. Subratllant la importància de la cooperació entre veïns per actuar ràpidament quan es detecta qualsevol moviment sospitós.
Aquest grup de WhatsApp permet als veïns mantenir informats i donar l'alerta de manera immediata en cas de percebre activitat irregular. A més de coordinar-se per notificar a les forces de seguretat locals i estar tots atents davant de qualsevol intent d'ocupació a la zona. Aquesta xarxa de vigilància veïnal els ha proporcionat una ràpida resposta davant de possibles intrusions, generant una barrera de dissuasió addicional per als okupes que podrien tenir a la mira els seus habitatges.
Pressió social i protestes com a eina de dissuasió
A més de la vigilància organitzada, aquests veïns han decidit fer la seva estratègia un pas més enllà mitjançant la pressió social. En múltiples ocasions, els residents de Zapateira s'han manifestat contra l'okupació.
Organitzant concentracions en què participen activament i de forma visible, buscant fer notar el seu rebuig cap als okupes. “L'única manera era organitzar-nos i llavors hem vist que la pressió és l'única cosa que els val. Perquè al final ells no volen ni problemes amb els veïns ni que els assetgem”, va assenyalar Sánchez Albornoz.
La intenció d'aquestes concentracions no és confrontar directament els okupes. Sinó fer-los sentir que la seva presència a la zona no és benvinguda i que els veïns no estaran disposats a permetre la seva estada sense més ni més. Aquest tipus d'actes han demostrat ser efectius per incomodar els okupes i, en alguns casos, persuadir-los d'abandonar els habitatges ocupats.
Un mètode peculiar: la concentració amb xiulets
Els veïns de Zapateira han ideat una estratègia peculiar que, fins ara, ha donat bons resultats. Segons Sánchez Albornoz, una de les accions que han emprès per desallotjar els okupes és realitzar concentracions amb xiulets.
El soroll i la presència constant dels veïns es converteixen en una eina de pressió difícil d'ignorar. Generant una incomoditat que ha provocat que, en diverses ocasions, els okupes acabin abandonant el lloc. “El que hem fet altres vegades és una concentració amb xiulets al voltant per molestar-los i fer-los veure que no anàvem a parar fins que marxessin”, va explicar.