El programa First Dates, presentat per Carlos Sobera al canal 'Cuatro', és conegut per oferir cites a cegues entre persones de diverses procedències i amb diferents personalitats. A cada episodi, es creen situacions inesperades en què els solters intenten conèixer-se i descobrir si poden compartir una connexió romàntica.
Des de la seva estrena el 2016, el xou ha intentat apropar els seus participants i l'audiència, mostrant com l'amor pot sorgir en un entorn relaxat i espontani. Tot i això, First Dates no sempre ofereix trobades plaents, sinó que també reflecteix les tensions i les diferències culturals i polítiques de la societat actual.
Un moment d'atac al català
Aquest va ser el cas de l'episodi emès dilluns passat, en què es va evidenciar un tens intercanvi entre dos participants catalanes, la Montse i l'Elisabeth. Al llarg de la nit, les postures oposades respecte a Catalunya, la llengua catalana i la identitat cultural van causar una de les cites més polèmiques i comentades del programa.
La Montse, orgullosa del seu origen català, comentava des de l'inici de la cita que la seva identitat catalana era un tret molt evident en la seva personalitat, cosa que ella no dissimulava. La conversa va començar a complicar-se quan Elisabeth, amb un to ferm, va respondre el següent.
"No m'agrada l'accent català, de fet, mai no he parlat català perquè no m'agrada ni el català ni l'accent". Aquesta declaració, que molts han catalogat com un acte de catalanofòbia. Va donar peu a una conversa carregada de tensió, marcant una divisió ideològica i cultural entre totes dues.
L'intercanvi no sols va abordar les diferències de preferència lingüística, sinó que ràpidament va derivar cap a qüestions identitàries. Elisabeth, ferm en la seva postura, va reafirmar el seu sentiment de pertinença a Espanya amb la frase: " Sóc i em sento espanyola", emfatitzant un aspecte que per ella era motiu d'orgull.
Un debat sobre la tauromàquia
D'altra banda, Montse va replicar en un to calmat però decidit: "Jo no. Tinc una identitat que és molt diferent de l'espanyola, uns costums, una manera de ser. Per exemple, els toros em fan repel·lus", esmentava la catalana.
El comentari sobre els bous va ser el catalitzador d'un debat molt més ampli. Elisabeth va intentar aclarir que el sentiment espanyol no té perquè associar-se a pràctiques com la tauromàquia. Al·legant que “El sentiment espanyol no ha d'anar lligat a la passió pels bous”.
Tot i això, poc després va fer una altra afirmació que semblava contradir la seva postura, en dir: “A mi m'agrada que es conegui Espanya pel flamenc i els toros”. Aquesta declaració va deixar en evidència les tensions i les contradiccions que sovint sorgeixen en tractar temes d'identitat cultural en un context romàntic i televisiu.