Cardenals que abusen de l'alcohol

Un grup de cardenals la fa grossa abans del conclave i buiden el minibar de l'hotel

Tenen fama d'abusar de les begudes i dels menjars

En la vigília d'un dels esdeveniments més transcendentals del Vaticà, un episodi peculiar ha trencat momentàniament l'habitual solemnitat amb què l'Església Catòlica sol viure aquests dies. Quan totes les mirades es dirigeixen al Vaticà en espera de la fumata que anunciarà el nou líder espiritual, una anecdòtica situació protagonitzada per diversos cardenals ha generat enrenou, aportant una insòlita nota de color.

La curiosa anècdota prèvia al conclave

Aquest dimecres 7 de maig ha començat l'esperat conclave per elegir el successor del Papa Francesc, i com és tradició, els cardenals electors es troben reunits a Roma des de fa diversos dies, allotjats a la residència Santa Marta. Entre reunions formals i informals per conèixer-se millor i discutir les qualitats necessàries del futur pontífex, un grup de cardenals va protagonitzar una insòlita escena que ha transcendit i generat comentaris entre els assistents.

La situació es va produir quan un cardenal, la identitat del qual encara roman en l'anonimat, va convidar diversos col·legues a una reunió a la seva habitació de la residència Santa Marta, lloc emblemàtic i habitual allotjament dels prelats durant el procés electiu. Fins aquí, res fora del normal, ja que aquestes reunions informals són comunes per estrènyer llaços i debatre punts clau. No obstant això, la trobada va prendre un gir inesperat quan, en finalitzar la reunió, el cardenal amfitrió va rebre una desagradable sorpresa:  una quantiosa factura per haver buidat completament el minibar de l'hotel.

Un sacerdot amb vestimenta litúrgica morada està assegut davant d'un altar decorat amb flors, espelmes i un crucifix en una capella.
Dol per la mort del Papa Francesc | ACN

El minibar que va posar en escac l'austeritat vaticana

Segons ha confirmat Francesco Olivo, reconegut periodista especialitzat en assumptes vaticans, el prelat en qüestió va quedar visiblement contrariat en adonar-se que l'hospitalitat no era del tipus "tot inclòs". "Són dies en què hi ha moltes reunions prèvies, perquè entre els cardenals no es coneixen gaire", va assenyalar Olivo, aclarint que el malentès va sorgir a causa de la falsa creença que totes les despeses estaven cobertes.

L'assumpte no hauria tingut més transcendència si no fos perquè la residència Santa Marta és coneguda per ser un símbol de l'austeritat promoguda pel mateix Papa Francesc, qui precisament va triar aquest modest allotjament per marcar una clara diferència amb anteriors pontificats. Aquesta tradició d'austeritat xoca frontalment amb el que ha succeït, posant en dubte els hàbits menys frugals d'alguns prelats.

Alta gastronomia al voltant del Vaticà

Aquest episodi ha destapat, a més, una realitat menys coneguda fora dels murs vaticans però molt familiar per als vilatans: la reconeguda afició d'alguns cardenals per gaudir de bona menjar i beguda. Olivo ha destacat que "és ben sabut que a alguns cardenals els agrada menjar i beure bé", un fet confirmat per l'alta ocupació que solen registrar els restaurants propers durant els dies previs al conclave. No és la primera vegada que el menjar protagonitza alguna polèmica en el marc d'aquestes reunions. En anteriors conclaves, de fet, hi va haver queixes sobre la qualitat i quantitat del menú ofert als electors.

La tensió prèvia a la primera fumata

Aquest petit incident afegeix una nota anecdòtica als moments de tensió i especulació previs a l'anunci del nou Papa. Encara que la primera fumata podria produir-se avui mateix, habitualment el primer dia és utilitzat per prendre contacte, sent més probable que l'elecció definitiva es conegui demà dijous o cap a finals de setmana.

Més enllà d'aquesta anècdota del minibar, l'elecció del nou pontífex es presenta crucial, ja que haurà d'afrontar grans desafiaments en un món que canvia ràpidament. Mentrestant, els cardenals ja han deixat un record inesborrable en la història recent dels conclaves, recordant que fins i tot en els moments més transcendentals, la humanitat, amb les seves virtuts i defectes, continua estant molt present.