Hi ha decisions que semblen petites, però que obren la porta a un món completament diferent. I això és justament el que li passa a la protagonista de Mamá María, la pel·lícula francesa que emetrà TV3 la nit de divendres 18 de juliol.
Amb un estil elegant i una tensió creixent, aquest thriller de 2020 ofereix molt més que entreteniment: és un advertiment subtil sobre què passa quan la bondat es converteix en feblesa, i quan confiar en qui no s'ha de confiar pot costar molt car.
La cinta, el títol original de la qual és La Daronne, barreja drama, crim i comèdia negra, amb una història original i incòmoda. Adaptació d'una novel·la de gran èxit a França, el seu relat té ritme de novel·la policíaca i pols de cinema social, i la seva emissió en prime time no és casual: Mamá María és d'aquelles pel·lícules que provoquen reflexió després dels crèdits.
El gir d'una traductora que acaba gestionant el tràfic de drogues
Interpretada per la carismàtica Isabelle Huppert, una de les grans dames del cinema europeu, la història gira entorn de Patience Portefeux, una traductora judicial experta en àrab que treballa per a la policia francesa. La seva vida és aparentment anodina, però el seu coneixement de l'idioma i dels codis de la delinqüència li obre la porta a un univers delictiu quan decideix protegir el fill d'una dona que cuida la seva mare malalta. El que comença com un gest humà acaba convertint-se en una complexa xarxa de tràfic de drogues.
Portefeux, empesa per la precarietat econòmica i l'afecte que l'uneix a aquella família migrant, acaba sent ella mateixa una cap del crim. Sota l'àlies de “La Daronne”, es converteix en una figura temuda, respectada i oculta, mentre manté la seva feina amb la policia. La pel·lícula juga amb aquest contrast entre el deure i el delicte, entre la lleialtat personal i la traïció institucional, fins a arribar a un final inesperat.
El repartiment el completen actors com Hippolyte Girardot i Farida Ouchani, en una història que evita els tòpics del cinema criminal per oferir un retrat complex sobre les decisions ètiques en contextos en què la justícia i la moral no sempre van plegats.
Les conseqüències del bonisme
Creure que es pot actuar al marge de les normes només perquè un creu tenir raó és una trampa perillosa. La protagonista hi cau amb plena consciència, i el que al principi sembla gairebé una venjança social, acaba girant-se en contra seva en un joc d'enganys i màscares. Confiar en les persones equivocades, actuar per impulsos sense calcular les conseqüències, i creure que el sistema es pot burlar sense pagar un preu… són errors que la pel·lícula retrata amb subtilesa.
La Daronne no és només un relat de crim. És també un mirall incòmode sobre com decisions impulsades per l'empatia poden convertir-se en cadenes difícils de trencar. En temps on la línia entre el legal i el moral es difumina amb facilitat, aquesta pel·lícula arriba a TV3 com una crida d'atenció.