El judici contra set acusats de deixar vàters i llaços grocs a casa d'independentistes que s'ha fet al penal 2 de Girona ha quedat vist per a sentència. Durant la segona jornada, els processats es van desvincular dels fets i van negar haver participat en les accions reivindicades pel grup 'Justicieros nocturnos' que van tenir lloc les matinades del 7 d'abril i del 19 de maig del 2019 a casa la parella del portaveu de Mossos per la Independència a Sarrià de Ter (Gironès).
Alguns acusats han admès que participaven en grups que retiraven llaços i estelades però diuen que no van formar part dels que van deixar els vàters acompanyats de missatges per "ridiculitzar públicament" el denunciant per la seva ideologia política i la seva orientació sexual. El judici va començar dijous amb la declaració del perjudicat, de la seva parella i les testificals de diversos agents de policia i dels Mossos d'Esquadra que van assumir la investigació i van identificar els acusats com els que, presumptament, van formar part dels grups que van deixar tasses de vàter amb missatges "humiliants" dues vegades a Sarrià de Ter.
Aquest divendres, el jutjat penal 2 ha reprès les sessions amb la declaració dels set acusats. Tots ells es van desvincular dels fets i la majoria van respondre només a les preguntes de les defenses. Un dels processats era, en el moment dels fets, també agent dels Mossos d'Esquadra i, segons les acusacions, es va encarregar de facilitar a la resta d'investigats la direcció de residència de la parella del portaveu de Mossos per la Independència.
Excuses surrealistes dels "valents" espanyolistes
Aquest processat va admetre que va donar la direcció, encara que nega haver-la tret d'arxius policials i sosté que la va localitzar per publicacions a les xarxes socials de la víctima. Al·lega, tot i això, que creia que el grup volia fer-li un "escrache" de protesta i que no sabia que els vàters i els llaços grocs anirien acompanyats de missatges "ofensius" cap al denunciant. La fiscalia sosté que, a l'acció de dos quarts de vuit de la matinada del 7 d'abril del 2019, van deixar la tassa de vàter davant de l'immoble amb inscripcions on es podia llegir "Per quan vagis al Suprem " o "mossogay.com" .
També hi havia dibuixos de papallones, marietes i flors. El denunciant va explicar que això va ser pocs dies abans que anés a declarar com a testimoni en el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem i que se'l va prendre com una "amenaça".
La resta de processats, identificats pels Mossos d'Esquadra creuant informació dels perfils de Twitter que van difondre els enregistraments, amb imatges de l'autopista, identificacions fetes per policies locals i, finalment, amb el buidatge dels telèfons d'alguns dels acusats , han negat la seva participació en els fets. Alguns han reconegut que estaven en grups de Whatsapp que organitzaven brigades per retirar llaços grocs i simbologia independentista amb l'objectiu de "garantir la neutralitat" política de l'espai públic i, també, que van participar en diverses accions.
Tot i això, neguen haver pres part de les de Sarrià de Ter. També van dir que no van tenir constància de l'orientació sexual de la víctima fins després dels fets denunciats. Albert Donaire ha reaccionat de forma contundent a les xarxes socials:
Injúries humiliadores
Després de les declaracions, la fiscalia ha mantingut l'acusació per delictes d'injúries humiliadores i menyspreants (englobat a l'article del Codi Penal que tipifica els delictes de provocació a la discriminació, a l'odi i a la violència). Només hi ha un dels processats que hauria participat en les dues accions i és el que s'enfronta a la pena més alta de 2 anys de presó i multa de 3.600 euros.
Pels altres, demana una condemna de 1 any i 9 mesos de presó i multa de 3.300 euros. Les defenses demanen l'absolució. L'advocat del processat que era agent dels Mossos d'Esquadra va afirmar que la segona acció –la de la matinada del 19 de maig– no seria delicte perquè deixar una tassa de vàter i llaços grocs està emparat pel dret a la crítica política. La primera, que és la que tenia missatges homòfobs, seria la que podria vorejar un límit no emparat per la llibertat d'expressió. En tot cas, els processats neguen "rotundament" haver pres part i el jutjat ho resoldrà en sentència.