Catalunya, tradicionalment identificada amb paisatges d’aigua i embassaments plens, ha experimentat en els últims anys una successió d’episodis crítics relacionats amb la sequera. Des d’agricultors atents a cada núvol, fins a ciutadans pendents de possibles restriccions, la societat catalana ha après a mirar amb recel els indicadors que determinen l’estat dels embassaments a Catalunya. Tanmateix, aquest inici de juny marca un canvi de tendència inesperat i, per primera vegada en molts mesos, les xifres estan totalment assentades en l’optimisme.
La fotografia actual dels embassaments de la conca interna catalana és, senzillament, notable. Avui, dissabte 7 de juny, les reserves hídriques totals se situen al 81,62% de la seva capacitat màxima, segons les dades oficials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per entendre la magnitud d’aquesta xifra, n’hi ha prou de recordar que fa exactament un any el nivell era al 32%, i dimecres passat, al 81,32%. Aquest lleuger ascens, encara que pugui semblar modest, confirma una recuperació sostinguda que trenca amb el cicle de mínims històrics patit durant els últims estius.
Susqueda i altres embassaments destacats: un gir inesperat
La dada estrella de la jornada arriba des de l’embassament de Susqueda. Situat a la conca del Ter, aquest embassament és un dels pilars fonamentals per a l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i la indústria catalana. Avui, Susqueda arriba al 91,02% de la seva capacitat, superant finalment el llindar psicològic i tècnic del 90%. Aquest fet té una rellevància especial: des de fa setmanes fregava aquest percentatge, però és en els últims tres dies quan ha experimentat una pujada notable, concretament de dos punts percentuals.
No és l’únic embassament en xifres històriques. A Susqueda s’hi sumen Sant Ponç (91,12%), Foix (92,00%) i Sau (64,43%) com a exemples de recuperació destacada. En el cas de Sant Ponç i Foix, superar el 90% significa garantir el subministrament a les seves respectives conques, protegint tant l’activitat agrícola com la seguretat d’abastament a poblacions locals. D’altra banda, l’embassament de Sau continua en nivells clarament superiors als de l’any passat (quan tot just superava el 30%), però lluny encara del ple total.
Un altre protagonista és la Baells, que se situa en un 97,21%, pràcticament al màxim de la seva capacitat. Aquest embassament ha passat de ser un termòmetre d’alerta a la conca del Llobregat a consolidar-se com un “segur” per al sistema hídric central.
Contrastos i desafiaments: la gestió hídrica, clau en l’equilibri
Tot i que el panorama general és molt més favorable que en exercicis anteriors, alguns embassaments presenten situacions que conviden a la vigilància. La Llosa del Cavall arriba a un 79,02%, lluny del seu rècord però molt per sobre de la mitjana dels últims cinc anys. Siurana i Riudecanyes, de menor capacitat, continuen mostrant nivells per sota del 65%, cosa que podria afectar cultius locals i petits municipis dependents d’aquestes reserves.
El contrast entre embassaments plens i d’altres que encara no aconsegueixen recuperar-se del tot és una crida d’atenció sobre la importància d’una gestió hídrica eficient i la necessitat de continuar aplicant mesures d’estalvi, especialment en els sectors agrícola i industrial.