El silenci va fer nosa ahir a la sessió desenvolupada al Parlament de la Comissió d'Afers Socials. D’aquells silencis que grinyolen perquè sap tothom que són massa còmodes. L’ambient era fred, institucional, gairebé anestesiat... fins que ha parlat Rosa Maria Soberana.
La diputada d’Aliança Catalana ha fet el que ningú més s’ha atrevit a fer: assenyalar el monstre pel nom, retratar una DGAIA putrefacta i despullar, davant de tots, una xarxa de complicitats polítiques, negligències criminals i milions d'euros públics volatitzats sota el pretext de protegir infants. La protecció, però, era només una façana. Darrere hi havia —i hi ha— negoci, impunitat i pederàstia. Sí, pederàstia.
“No toca suavitzar el to”, ha arrencat la diputada per lleida del partit de Sílvia Orriols amb un to que ja anticipava que allò no seria cap intervenció rutinària. I no ho ha estat. Ha estat un cop de puny institucional, una sacsejada que ha deixat la resta de diputats glaçats, o millor dit, petrificats. Perquè quan has mirat cap a una altra banda durant anys, el que et glaça no és el que sents —és el que saps.
El forat de la vergonya: 2.000 milions desapareguts
Durant la seva intervenció, Soberana ha desgranat les dades de l’informe 3/2024 de la Sindicatura de Comptes com si fossin proves d’un crim. Perquè ho són. Només el 2017, la DGAIA es va passar el pressupost en 86,6 milions d’euros. Però la dada és només la punta de l’iceberg: 181 contractes prorrogats el 2018, dels quals 112 sense ni tan sols un paper firmat.
Això no és un error. No és una desorganització. Això és una estructura criminal de gestió pública, un forat negre per on s’hi han escolat 2.000 milions d’euros en nom de la infància. I mentre les fundacions s’omplien les mans —i les butxaques—, els infants dormien en comissaries, eren agredits i, en alguns casos, explotats sexualment.
Infants com a moneda de canvi
Un dels moments més colpidors ha arribat quan la diputada ha relatat un cas concret. Una menor tutelada per la Generalitat que va acabar en mans d’una xarxa de pederastes. 1.300 vídeos. 12.000 fotografies. El responsable, un depredador que operava amb impunitat absoluta i a qui li li demanen 107 anys de presó.
“On era la DGAIA? On eren els protocols? Qui controlava res?”, ha exclamat, mirant als ulls d’aquells que encara avui fan veure que aquí no ha passat res. I mentre l’Estat reclamava el cap del depredador, la Generalitat mirava cap a una altra banda, com qui vol que el soroll marxi si tanca prou fort la porta.
El negoci dels MENA: entre la hipocresia, el botí i la compra de vots
Per Soberana, l’arribada massiva de MENA no és un repte: és un problema. Però no perquè siguin menors. El problema és el negoci que s’ha construït al seu voltant, amb la complicitat d’entitats com Resilis, fundacions com Mercè Fontanilles i polítics que no han fet res més que parasitar l’aparell públic per engreixar les mateixes estructures de sempre.
Només el 2023, Resilis va rebre 25 milions d’euros. En plena investigació. I la seva directora cobrava 119,91 euros al dia per cada menor tutelat. Més que molts treballadors qualificats del país. Mentrestant, joves que ni tan sols residien als centres cobraven com si hi fossin, i els infants realment vulnerables quedaven desemparats i desprotegits.
Una omertà institucional que fa pudor de claveguera
La diputada d'Aliança Catalana ha estat especialment dura amb el silenci còmplice de la DGAIA i la seva actitud davant la Sindicatura de Comptes. No van voler entregar la documentació. Van dilatar, ocultar, maquillar. I quan finalment ho van fer, va ser amb la meitat de papers i una tona d’opacitat.
És aquí on la diputada ha fet una afirmació que ha deixat tothom en silenci absolut: “Això no és manca de transparència. Això és una omertà. Això és tapar una xarxa.”
El 155, la pandèmia, l’allau de MENA… tot excuses. Cap d’aquestes situacions justifica el que s’ha fet. Ni els contractes a dit, ni la desaparició de diners, ni la destrucció sistemàtica de la confiança pública. Aquí s’ha robat, s’ha mentit i s’ha permès l’abús.
El pacte del silenci i el circ de la comissió d’investigació
Al final de la seva intervenció, Soberana ha etzibat l’últim cop a la jugular del sistema: una comissió d’investigació impulsada pels mateixos partits que han parit l’escàndol. Els mateixos que han vetat Aliança Catalana de tot. “Ens hi voldran? O aplicaran el cordó sanitari també aquí?”, ha dit, amb ironia i fúria continguda.
Però el missatge era clar. No callaran. No pactaran. No blanquejaran. I no descansaran fins que cada euro malversat torni, cada responsable polític respongui davant la justícia i cada infant tutelat rebi el que mereix: protecció, dignitat i respecte.
Un Parlament aliè al patiment
Aliança Catalana ha plantat cara, sola, enmig del desert moral del Parlament. Ha dit el que ningú vol dir. Ha posat veu al que les víctimes no poden cridar. Ha posat en evidència la complicitat d’un sistema podrit fins a l’arrel.
La pregunta ara és: algú farà alguna cosa o tot seguirà igual, com si aquí no hagués passat res?
La resposta, si no hi ha un punt-i-a cap, ja la sabem. Però des d’Aliança Catalana, ja han avisat: “Fins les últimes conseqüències.”
Veu Independent
Periodisme lliure i català