El compte enrere ha acabat. Aquest matí, milers d'estudiants han fet el pas que marcarà un abans i un després en la seva trajectòria acadèmica. Les sensacions, però, no podrien ser més diverses: la jornada ha estat marcada per una combinació de nervis, expectatives i algun que altre inconvenient que no té res a veure amb la matèria a examinar. I, com cada any, la polèmica i el debat han sorgit de seguida entre els mateixos protagonistes.
Primera jornada amb novetats i més d'una sorpresa
El primer dia de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) de 2025 ha començat a tot Catalunya amb els exàmens de Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera, que han ocupat els alumnes de segon de batxillerat durant el matí. La tarda reservava per a alguns les proves de Cor i Tècnica Vocal, Física, Fonaments Artístics, Geografia, Geologia i Ciències Ambientals, o Literatura Dramàtica. Un calendari exigent que marca el pols d'una generació sotmesa enguany a certs canvis en l'estructura de les proves i a una vigilància extra sobre les faltes d'ortografia, aspectes que havien generat inquietud en les setmanes prèvies.
Però si hi ha alguna cosa que ha destacat en aquesta primera jornada ha estat la diversitat d'experiències segons la província. A Tarragona, l'ambient general era d'alleujament: la temuda prova de Llengua Castellana ha resultat, per a molts, més accessible del que esperaven. A Lleida, en canvi, la sensació predominant era d'exigència i alguna que altra sorpresa inesperada. I a Girona han passat calor.
Tarragona: entre l'alleujament i la confiança després del primer examen
Al Campus Catalunya, els alumnes sortien amb un somriure després d'afrontar la primera prova. Caleb, de l'Institut Camí de Mar de Calafell, descrivia al Diari de Tarragona l'examen com a “fàcil, amb menys tecnicismes dels que m'esperava”, destacant que el nivell de dificultat no ha estat tan elevat com temien. Carla, la seva companya, hi coincidia: “Són preguntes que qualsevol podria respondre amb coneixements generals i bona comprensió lectora. No m'ha semblat gens complicat”.
Un aspecte recurrent entre els estudiants tarragonins ha estat el famós ‘par mínim’, present a l'examen, i que per a molts ja era conegut gràcies a l'èmfasi dels seus professors durant el curs. Els textos d'autors com Irene Vallejo, Azorín o Pío Baroja han aportat un to familiar a la prova, que ha mantingut l'estructura d'anys anteriors, tot i l'eliminació de les lectures obligatòries. L'exercici de redacció, inesperat per a alguns, va suposar una novetat accessible i assumible, segons van valorar altres grups de la Bisbal del Penedès.
Lleida: una selectivitat exigent i plena d'incertesa
A la província de Lleida, la percepció era ben diferent. Més de 2.400 alumnes han començat la selectivitat en diferents seus repartides pel territori. Per a Angèlica Roigé, estudiant del Màrius Torres, l'examen de Llengua Castellana va ser “exigent i amb alguna sorpresa”, en referència, per exemple, a la inclusió de conceptes com la ‘incertesa’ que havien d'explicar. Els canvis d'enguany han generat certa preocupació: la pèrdua d'opcionalitat en les preguntes ha fet que els estudiants hagin de dominar una major quantitat de temari, cosa que, segons reconeixen, augmenta el nivell d'estrès i redueix les possibilitats d'anar “més tranquils” a l'examen.
Tot i que la jornada ha transcorregut sense incidències greus, la sensació predominant entre els estudiants lleidatans és la d'haver afrontat una prova que exigeix molt més que en convocatòries passades, amb un grau més alt de sorpresa i menys marge d'elecció.
Girona: la calor, l'enemic inesperat de la jornada
Si hi ha una paraula que resumeix la primera jornada de selectivitat a Girona, és “calor”. A la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, els ventalls i ampolles d'aigua es van convertir en el kit de supervivència durant la llarga pausa entre exàmens. Santiago Hermoso, estudiant de l'institut de Vidreres, no dubtava a qualificar als periodistes del Diari de Girona la situació com a “una tortura”, denunciant l'absència d'aire condicionat o ventiladors a les aules. “És horrible fer l'examen més decisiu de la teva vida en aquestes condicions”, lamentava.
Molts dels seus companys coincidien en les queixes: la manca de ventilació ha dificultat la concentració, obligant a llegir diverses vegades els enunciats per poder retenir la informació. L'organització, conscient del problema, ha anunciat canvis per a la sessió de tarda, reubicant els alumnes en aules menys caloroses, tot i que igualment sense climatització. Malgrat els esforços, la realitat és que la meteorologia ha afegit una dosi extra de dificultat a una prova ja per si mateixa exigent.
Veu Independent
Periodisme lliure i català