L'auge de Silvia Orriols inquieta els partits tradicionals catalans. Les enquestes internes mostren una tendència creixent, ferma i sostinguda. Al Parlament es nota el nerviosisme. Els partits de sempre no ho amaguen. El creixement d'Aliança Catalana comença a ser una amenaça real.
Mentre el PSC manté el seu lideratge a les enquestes, Orriols puja sense sostre. El seu discurs connecta amb votants farts de promeses incomplertes del processisme. Parla sense filtres d'immigració, inseguretat i el col·lapse institucional. En molts municipis petits ja és la segona força en intenció de vot.
El mapa electoral es comença a redibuixar
Segons un sondeig d'una formació estatal, recollida per 'El Confidencial', el PSC aconseguiria 39 diputats. ERC i Junts quedarien en 21 cadascun, perdent força. El PP (14), Vox (12), Comuns (9) i CUP (4) seguirien sense grans canvis. Però el que més sorprèn és el fort ascens d'Aliança Catalana. El seu resultat no seria testimonial, sinó clau en l'aritmètica parlamentària.
Ni Junts ni ERC semblen trobar resposta al fenomen Orriols. Tots dos insisteixen en discursos del passat, ancorats en el referèndum de 2017. Carles Puigdemont continua liderant des de l'exili, sense relleu generacional clar. Mentrestant, Sílvia Orriols trepitja el carrer, es barreja amb la gent i convenç.
El CEO i el CIS detecten el mateix fenomen
El Centre d'Estudis d'Opinió ja havia avisat d'aquesta tendència ascendent. El darrer baròmetre mostra que Orriols podria assolir els deu diputats. Però altres enquestes ja li donen xifres encara més altes. Fins i tot el CIS, tot i el seu biaix progressista, detecta el seu impuls. Es parla d'un nou eix polític a Catalunya: ordre davant del caos.
Vox, amb dotze escons, dona suport a moltes mocions d'Aliança Catalana. Malgrat això, Orriols marca distàncies. Tots dos coincideixen en seguretat, immigració i defensa de la cultura catalana. Però Aliança es presenta com a opció genuïnament catalana i sense tuteles externes.
Junts acusa Orriols... mentre copia el seu discurs
Carles Puigdemont la va anomenar "arquitecta del caos" sense citar-la directament. Però Junts ha començat a parlar també de seguretat i cultura catalana. La pressió d'Orriols els obliga a canviar el marc polític. La formació de Puigdemont està desgastada, sense lideratge clar ni idees noves.
Un 20% del Parlament estaria dominat per forces conservadores identitàries. Això complicaria pactes, majories i qualsevol mena de governabilitat estable. Illa podria guanyar, però li costaria molt governar sense cessions constants. Catalunya entraria en una etapa de blocs enfrontats i inestabilitat prolongada.
Aliança Catalana passaria de 2 a 15 diputats
Segons les darreres projeccions, Orriols aconseguiria un resultat històric. Dels 2 actuals, el seu grup passaria a tenir 15 escons. Seria la gran sorpresa de la nit electoral catalana, sens dubte. La política catalana ja no s'entén sense Orriols i el seu partit. Aliança Catalana ha vingut per quedar-se... i per canviar-ho tot.