La segona onada de calor de l'estiu ha deixat temperatures extremes durant més de dues setmanes a Catalunya. Tanmateix, els embassaments catalans han resistit amb solidesa i tanquen l'episodi amb descensos mínims en el conjunt de la conca interna. Entre el 3 i el 18 d'agost, el nivell mitjà ha passat del 76,82 % al 74,49 %. Això significa una pèrdua de només 2,33 punts, una dada molt positiva per a un mes d'agost. En anys anteriors, descensos d'aquest calibre podien concentrar-se en una sola setmana de calor intensa.
Els embassaments mostren realitats diferents, tot i que tres casos destaquen per sobre de la resta. Siurana ha perdut gairebé nou punts i es queda al 15,85 %. No es deu a la calor, sinó al transvasament d'aigua cap a Riudecanyes, que en paral·lel ha pujat fins al 46,89 %. Aquesta operació, aprovada per l'Agència Catalana de l'Aigua, ha reobert protestes al Priorat i tensions amb els regants.
El segon cas particular és el de Foix, que ha passat del 98,91 % al 91,54 %. El descens sembla fort, però s'explica pel context: l'embassament havia superat el 100 % després de les intenses pluges de finals de juliol. El seu ajust respon a aquesta excepcionalitat, no pas a l'onada de calor.
Descensos mínims a la resta
Més enllà d'aquests casos, la majoria d'embassaments han mantingut xifres altes i descensos molt continguts. La Llosa del Cavall és el millor exemple: en més de dues setmanes de calor amb prou feines ha baixat mig punt. Es manté en un sòlid 83,70 %, demostrant una resistència que reforça l'estabilitat del sistema. També Susqueda ha mostrat un bon comportament, perdent menys de dos punts i situant-se a prop del 80 %.
Altres embassaments com la Baells, Sant Ponç o Darnius Boadella també han descendit lleugerament, però romanen en nivells molt alts per a un agost tan calorós. Les seves xifres, totes per sobre del 62 %, reforcen el bon moment que viu la conca interna catalana.
La conclusió és clara: Catalunya ha superat l'onada de calor amb un balanç molt positiu. Mentre altres conques espanyoles han perdut entre tres i cinc punts en la mateixa quinzena, Catalunya ha contingut la caiguda. Amb més de tres quartes parts de la capacitat disponible, les reserves continuen en nivells que garanteixen tranquil·litat i marge per afrontar el que resta d'estiu.
El contrast amb l'any passat és abismal. L'agost de 2024, la conca interna amb prou feines superava el 32 % i es trobava en situació d'emergència. Avui, en canvi, la gestió i el coixí acumulat a la primavera permeten parlar d'estabilitat. Catalunya es consolida, així, com una de les grans excepcions hídriques a Espanya.