Catalunya va tancar el 2023 amb un salari mitjà de 2.056 euros, segons recull l'estudi Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció de l'Ocupació. Es tracta d'un màxim històric, destaca l'anàlisi de la companyia de recursos humans, i un creixement del 5,2% respecte a l'últim trimestre del 2021 –el treball examina en els darrers vuit trimestres per obtenir “conclusions més rellevants” i evitar” canvis puntuals que distorsionin els resultats”-.
És la quarta remuneració més alta de l'Estat, darrere de Madrid (2.282), el País Basc (2.197) i Navarra (2.093). L'anàlisi realitzada per Adecco apunta que malgrat l'increment salarial, els catalans van continuar perdent poder adquisitiu l'any passat, 387 euros anuals, un 1,5% negatiu. Catalunya va ser l?única comunitat autònoma de l'Estat, al costat de la Rioja i Madrid, que es va situar per sota dels 400 euros de pèrdua de poder adquisitiu.
Al conjunt de l'Estat també es va batre un rècord salarial, amb 1.920 euros de mitjana, un 5,4% més que en el mateix període del 2021. Pel que fa al poder adquisitiu, la ciutadania va perdre per segon any consecutiu, 610 euros anuals, un 2,6% menys el 2023.
L'estudi d'Adecco assenyala, entre altres coses, que la diferència entre la comunitat amb el salari més alt i amb el menor es va accentuar el 2023, i va arribar als 749 euros, un 15% més interanual.
Les conseqüències de perdre poder adquisitiu malgrat la pujada de salaris
Perdre poder adquisitiu malgrat un augment salarial és una situació que pot passar en diverses circumstàncies econòmiques, i té diverses conseqüències importants tant per als individus com per a l'economia en general:
- Erosió del valor real dels ingressos: Tot i que els salaris nominals augmentin, si la inflació creix a un ritme més ràpid, el valor real dels ingressos disminueix. Això vol dir que, encara que les persones rebin més diners, la seva capacitat per comprar béns i serveis es redueix.
- Reducció del consum: Si els consumidors senten que el seu poder adquisitiu disminueix, és probable que en redueixin el consum, especialment en béns no essencials. Això pot afectar negativament les empreses que depenen de la despesa del consumidor.
- Dificultats en l'estalvi i la inversió: Amb un poder adquisitiu menor, les persones poden trobar dificultats per estalviar o invertir, cosa que afecta la seva seguretat financera a llarg termini i pot tenir un impacte en els mercats d'inversió.
- Problemes de deute: Aquells amb deutes fixos poden trobar que és més difícil fer front als pagaments, ja que el seu ingrés disponible efectiu es redueix.
- Desigualtat econòmica: En alguns casos, la pèrdua de poder adquisitiu pot afectar més certs grups socioeconòmics, ampliant la bretxa de desigualtat.
- Pressions laborals i socials: Aquesta situació pot portar a una demanda més gran d'augments salarials, negociacions col·lectives i, en alguns casos, a conflictes laborals. També pot generar descontent i estrès social.
- Impacte en la política monetària: Els bancs centrals es poden veure obligats a ajustar les seves polítiques per combatre la inflació, cosa que podria incloure augmentar les taxes d'interès, afectant així els préstecs i el crèdit.
- Incertesa econòmica: La combinació de salaris creixents i el poder adquisitiu decreixent pot generar incertesa tant per a consumidors com per a empreses, afectant les decisions d'inversió i contractació.