La sequera continuada dels últims mesos ha obligat ramaders del Ripollès a no abaixar el bestiar a l'Empordà on cada any feien la transhumància, cosa sense precedents. "Fa 50 anys, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua", denuncia Jaume Batlle a l'ACN afegint que "fins i tot els matolls estan morts". El bestiar que hauria d'estar a baix, ara pastura els camps ripollesos , però com que tampoc no hi ha herba han de comprar els farratges a França a "preu d'or", el doble del que es pagava.
El mateix els ha passat a Jaume Morera i Ramon Carbonell, també de la Vall de Ribes, que ja han portat a sacrificar bestiar per reduir la cabana. "Això és insostenible", avisen i denuncien que l'administració no els recolza. Ramaders de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon, al Ripollès, han vist com la situació de les explotacions s'ha agreujat per culpa de la sequera i la manca de pastures a l'Empordà, en punts com Roses, Cadaqués o el Port de la Selva. "Ja faria dos mesos que estaríem", es lamenta Jaume Morera, que no veu cap futur a mitjà termini.
Ell és la quarta generació de ramaders a la seva família i assegura que no recorden una cosa així abans. "Si això va a més, no sé què haurem de fer perquè no podem mantenir el bestiar a aquests preus ia veure què passa, si plou", es lamenta dient que aquest és un problema que pateix tota la pagesia catalana. Passar aquest hivern, assegura, “serà molt difícil”. Els farratges s'han doblegat i aquest hivern tenen molt més guanyat del que és habitual.
"I els lloguers de les terres de l'Empordà s'han de pagar igual, com és normal i hem de comprar el menjar per dalt", detalla el ramader. Una bala de sitja ha passat de 40 a 80 euros i la d'herba seca també s'ha doblat fins a assolir els 120 euros. L'any passat va ploure abans de l'estiu però a partir del setembre va venir la sequera i els aqüífers se n'estan ressentint, també a la muntanya. Expliquen que hi ha fonts que no brollen: "Que això ens passi aquí, és que és greu".
Ho constata també Ramon Carbonell, ramader de Ribes de Freser, que té totes les vaques a la zona perquè no les ha pogut portar a Colera, on fan la transhumància cada any. "Tenim un abeurador on sempre havien begut els animals i ara s'ha assecat", explica.
Per ell, també és un hivern molt dur. Explica que els costos s'han duplicat i que cada dia es gasta 1.200 euros en farratges per alimentar les més de 200 vaques de ramaderia extensiva. "Necessito 12 bales cada dia, és insostenible i l'administració ens hauria d'ajudar, tots estem igual", es queixa. I es pregunta com el preu d'una vaca pot ser el mateix que fa 40 anys mentre els costos no han parat de créixer any rere any.
Per Jaume Batlle, ramader a Pardines i veí de Queralbs, avisa que la situació afectarà el consumidor final. "Primer rebem nosaltres, però tot és una cadena", alerta i denuncia que la pagesia és el pitjor pagat de totes, malgrat treballar cada dia de la setmana.
Sacrificar animals, com a última opció
La ramaderia fa temps que denuncia aquesta situació i com molts ramaders, al Ripollès també han hagut de sacrificar animals abans d'hora per no tancar. Per Morera, portar bestiar productiu a l'escorxador per falta de menjar i reduir costos "sap molt greu" perquè són molts anys de feina fent una bona selecció. "Deure-les matar per no tenir menjar és fotuda", assegura.
Per això intenten fer-ho només amb els exemplars més grans o aquells que no poden criar. Els ramaders també es queixen que l'administració no els està donant suport suficient i que les ajudes que es van aprovar l'any passat han estat molt insuficients. "Som el 2024 i del 2023 encara ningú ha dit res, de què ens donaran i què està previst", afirma amb impotència Carbonell, que assegura sentir-se "molt sol i molt cansat" d'anar a contracorrent.
L'assegurança no la considera sequera
Un altre aspecte que ha indignat els ramaders Ramon Carbonell i Jaume Morera és que no cobraran de l'assegurança de pèrdua de pastures per sequera que van contractar el 2023 perquè la companyia, Agroseguro, els ha descartat com a sinistres. Segons informació d'Unió de Pagesos, l'asseguradora només indemnitzarà a punts de l'Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya i el Baix Ripollès (en menor mesura).
L'Alt Ripollès, en canvi, n'ha quedat exclòs. Per calcular-ho, l'asseguradora es basa en les dades obtingudes per satèl·lit que, mitjançant uns censors, els permet veure la vegetació de les finques entre l'abril i el novembre, el moment en què s'aprofita més el farratge a la muntanya. A més, també es compara amb l'històric dels darrers 10 anys a la zona i així es determina el valor final. Des de UP reclamen que aquestes mesures vagin acompanyades d'inspeccions sobre el terreny per calcular amb més precisió els possibles danys.
Un futur "negre"
Tots ells estan fent estalvis per trampejar la situació, però admeten estar al límit. Segons Carbonell, “estem perdent el patrimoni que van crear els nostres avis i pares, ho estem perdent en poc temps”. I compte que ja queden molt pocs ramaders.
"Quin futur deixarem els fills, un país que no té aliment ni energia, és un país sense futur". Si escau, explica que li queden uns 5 anys per jubilar-se i, si no canvia la situació, "seran els més llargs de la seva vida". I admet que veu el futur dels camperols molt negres: "Estem en situació crítica i terminal, els meus fills volen continuar-ho però no ho veig gens clar perquè ara treballes sense il·lusió, els camperols estem cansats", conclou.