La recent apagada elèctrica que va patir Espanya el passat 28 d'abril ha deixat molt més que molèsties passatgeres i titulars alarmistes. El que semblava un incident aïllat ha desencadenat un profund debat sobre la fiabilitat del sistema energètic del país, especialment en sectors altament dependents del subministrament constant d'electricitat.
Les conseqüències econòmiques comencen a notar-se, i algunes empreses ja estan manifestant la seva preocupació de manera clara i directa. El més greu no és l'apagada en si, sinó la imatge que deixa de cara a inversors internacionals que operen des de fa anys a Espanya i ara qüestionen la seva viabilitat.
Un dels primers a alçar la veu ha estat un alt executiu d'una companyia multinacional clau per a l'economia de regions com Galícia. I les seves paraules no han passat desapercebudes: dubta obertament que puguin continuar operant al país si aquestes situacions es repeteixen.
Un procés que no admet errors
L'empresa afectada no treballa amb béns de consum ni amb productes de rotació ràpida. La seva operació està basada en processos continus, d'altíssima demanda energètica, on un tall elèctric no només interromp la feina, sinó que destrueix directament part de la infraestructura productiva.
Això va ser exactament el que va succeir: l'apagada va deixar inutilitzades desenes de cubetes electrolítiques que són essencials per a la seva activitat. I reiniciar aquest sistema no és com encendre un interruptor: implica dies, fins i tot setmanes de feina, milions d'euros en inversió i un esforç humà extraordinari.
Malgrat que ja s'està treballant per recuperar part de la producció, les xifres no conviden a l'optimisme. Només entre un 8% i un 10% de les cubetes han estat reactivades des de l'incident. I el cost de recuperació completa encara no ha estat revelat oficialment.
Riscos per a l'ocupació i la inversió
La preocupació no és només tècnica. El que està en joc són més de 1.000 llocs de treball directes en una zona que depèn en gran part d'aquesta indústria. Les declaracions del president mundial de l'empresa han sembrat inquietud tant en la plantilla com en les autoritats locals i autonòmiques.
El missatge ha estat clar: "Si la xarxa no és capaç de garantir la continuïtat del subministrament, serà molt difícil mantenir un negoci d'aquest tipus en aquest país". La frase ha circulat amb força entre mitjans econòmics i polítics, que temen que aquest sigui el primer avís d'una retirada progressiva.
L'empresa ha fet arribar el seu malestar a través dels canals oficials, però també en fòrums internacionals. De fet, les declaracions del president es van produir durant un esdeveniment a Melbourne, deixant clar que la imatge d'Espanya com a destinació industrial s'ha ressentit fora de les nostres fronteres.
Una reflexió sobre el model energètic
Aquest episodi torna a posar sobre la taula les tensions entre transició ecològica i fiabilitat del sistema. Espanya ha apostat amb força per les energies renovables, però aquests canvis han d'anar acompanyats de xarxes robustes, ben planificades i resistents a esdeveniments imprevistos.
Per a empreses com aquesta, una sola apagada pot implicar pèrdues irreparables. La modernització energètica no pot passar per alt la necessitat d'oferir garanties bàsiques de subministrament. I el que va ocórrer a finals d'abril ha demostrat que encara hi ha molt camí per recórrer.
Els governs —tant estatal com autonòmics— hauran d'actuar ràpidament si no volen que aquest cas es converteixi en precedent. Perquè si una gran empresa se'n va, altres podrien seguir el mateix camí.
I l'empresa que llança aquest avís és Alcoa
Finalment, el nom que tots volien confirmar: l'empresa que ha posat en dubte la seva continuïtat a Espanya és Alcoa. La multinacional nord-americana, una de les majors productores d'alumini del món, està avaluant seriosament si pot continuar operant a la seva planta de San Cibrao, a Lugo.
Un cop potencialment devastador per a l'ocupació, la indústria nacional i la imatge del país com a destinació d'inversió industrial. I tot per una apagada que podria tenir conseqüències molt més llargues del que dura la foscor.