La nit prometia tapes d'altura, rivalitat televisiva i un veredicte ajustat en plena onada de calor d'estiu. El que ningú esperava era el recital de maniobres maldestres amb què dos concursants van intentar torçar el guió. L'episodi de 'Joc de Cartes Estiu' dedicat a les millors tapes del Vallès va reunir tres cuines amb personalitat marcada. Van competir Bistró XXI de Castellar, Taberna 1984 de Sant Cugat i Rauxa Bodega Contemporània de Sabadell, amb ambient de derbi comarcal.
Marc Ribas posa ordre després d'una tàctica que no convenç
El programa s'emeté a la franja habitual de les 22.05 i va escalfar xarxes des d'hores abans. Amb aquest marc, dos rivals van practicar una estratègia de desgast basada a caçar errors mínims i castigar amb notes desproporcionades. La jugada, descrita com a bruta i poc elegant per la crònica del dia, acabà girant-se en contra seva en el recompte. Es valoren espai, cuina, servei, preu i l'anomenat “plat estrella”, decisiu quan hi ha empat o polèmica tensa.
Taberna 1984 resisteix el joc brut
El veredicte va coronar Taberna 1984 gràcies a unes mandonguilles descrites com a addictives, que van arrasar com a plat estrella de la nit. El presentador Marc Ribas va equilibrar els desajustos amb la seva puntuació, deixant Rauxa segon i Bistró XXI just per sobre de l'aprovat. Les xifres finals citades avui confirmen un 8,2 per a Rauxa, sis dècimes menys que el guanyador, i un ensurt per a Bistró XXI. La moralina va ser clara: si tot es basa en trucs, cuina i servei acaben posant cadascú al seu lloc.
El xec de 3.000 euros viatjava a Sant Cugat mentre l'audiència premiava la regularitat davant el soroll de l'estratègia. Els comptes oficials del programa van escalfar motors a la prèvia, i els tres restaurants van animar a seguir l'emissió amb missatges molt mesurats. Bistró XXI va mostrar orgull de barri en recordar la seva cuina casolana, mentre Rauxa va presumir de braves i ambient canalla al seu perfil. Taberna 1984 va arribar amb aquell lema murri que la defineix, i va consolidar presència digital entre anuncis de vermuts i vídeos de carta d'estiu.
L'emissió va obrir debat sobre el límit del joc estratègic a televisió, amb comentaris crítics que van reprovar l'exhibicionisme de l'anomenat caçador d'errors. El compte del canal va reiterar la cita en obert i en plataforma, reforçant un seguiment que creix cada estiu amb el format. La versió estiuenca manté intacta la fórmula: tres locals, ruta per comarca i veredicte amb equilibri entre espectacle i criteri gastronòmic. 3Cat va programar la temporada nova amb cinc capítols temàtics i un especial final, consolidant la cita dels dimecres amb Marc Ribas.
Per què el format segueix enganxant
El capítol del Vallès seguirà reemetent-se a la graella, reforçant la conversa digital i l'efecte aparador que anhela cada negoci concursant. El retorn es va anunciar a finals de juliol amb rutes noves i un especial final, confirmant que el fenomen segueix en plena forma. Si alguna cosa deixa clar la nit és que la televisió premia el caràcter, però castiga les dreceres que insulten la intel·ligència de l'espectador. A TV3, les discussions alimenten temes del moment, però l'exigència culinària acaba decidint amb més justícia que qualsevol tàctica improvisada.