El pantà de la Baells, un dels grans referents de la conca interna, ha protagonitzat la dada més cridanera de la jornada. Amb un 86,82% de capacitat, l'embassament ja dobla amb escreix el nivell que tenia fa just un any, quan amb prou feines arribava al 43%. El contrast és contundent i simbolitza millor que cap altre pantà la recuperació d'un sistema que fa dotze mesos vivia sota l'amenaça de la sequera.
Recuperació general a tota la conca interna
La fotografia interanual mostra un salt extraordinari en el conjunt dels embassaments catalans. Avui la conca interna es troba en un 73,58%, gairebé 42 punts més que fa un any, quan amb prou feines superava el 31 %. Aquesta diferència reflecteix fins a quin punt les pluges de primavera i la gestió de l'últim any han canviat el panorama. El que el 2024 era un escenari d'emergència, el 2025 s'ha convertit en una situació d'estabilitat i marge de maniobra.
Els embassaments més estables i resistents
Més enllà de la Baells, diversos embassaments s'han consolidat en xifres molt superiors a les registrades l'any passat. Susqueda, amb un 79,56 %, acumula gairebé el doble d'aigua respecte a l'agost de 2024. Sant Ponç, que avui marca un 87,56 %, també ha experimentat un salt considerable en comparació amb l'estiu anterior. El mateix cas s'observa al pantà de la Llosa del Cavall, que manté un sòlid 84,41 %, molt lluny dels nivells preocupants que va arribar a mostrar en la passada sequera.
Els que continuen mostrant feblesa
No tots els embassaments han aconseguit deixar enrere les preocupacions. Siurana, amb un 15,51 %, continua en situació crítica i confirma que és el gran punt feble del sistema. Riudecanyes, tot i que avui se situa en un 42,31 %, també es manté en xifres baixes, molt allunyades del grup de referència. Tanmateix, fins i tot aquests embassaments vulnerables mostren valors millors que els de 2024, quan la seva situació era molt més dramàtica.
Un estiu que consolida la recuperació
La dada de la Baells reflecteix amb claredat que Catalunya ha deixat enrere aquella sequera històrica. El sistema ja no es troba a la corda fluixa, sinó en un escenari que permet encarar el final de l'estiu amb tranquil·litat. Tot i que les pèrdues diàries continuen sent petites, el que marca la diferència és la comparació interanual: els embassaments catalans han aconseguit un coixí hídric que semblava impensable fa només un any.