La calor de finals de juny ha acabat imposant la seva lògica en el sistema hídric català. Després de diverses setmanes en què els embassaments de la conca interna resistien per sobre del llindar psicològic del 80%, les dades publicades aquest dimarts 25 de juny confirmen l’esperat canvi de tendència: les reserves se situen ara en el 79,98%, trencant una barrera que s’havia mantingut des de la recuperació iniciada a la primavera. Aquesta baixada, encara que petita—tot just una dècima respecte a ahir—marca simbòlicament l’inici del període més exigent de l’any per a la gestió hídrica a Catalunya
El descens diari, del -0,10%, consolida la pèrdua propera al punt percentual en l’última setmana (-0,94%), una dinàmica que s’explica principalment per la combinació de calor intensa, major evaporació i l’augment en el consum agrícola i urbà propi d’aquesta època. El panorama és, en qualsevol cas, l’habitual per a finals de juny i no suposa una situació d’alarma, sinó la confirmació que el sistema entra ara en la seva fase estacional més delicada
Bones dades dels embassaments
La comparació embassament per embassament amb les dades d’ahir revela alguns matisos interessants. La Baells, que s’ha consolidat aquests dies com el gran baluard del sistema, segueix mostrant una extraordinària estabilitat i tot just baixa una centèsima, quedant-se en un 94,46% d’ompliment. Susqueda, un altre dels grans embassaments catalans, resisteix en un notable 88,54%, baixant només unes centèsimes. En canvi, Sau—referència històrica del Ter—presenta una lleugera pujada fins al 64,21%, sumant sis dècimes en un dia atípic per aquestes dates, possiblement gràcies a aportacions puntuals o una gestió específica de cabals
A la resta del sistema, el comportament és homogeni: tots els grans embassaments presenten descensos mínims, mantenint-se encara molt per sobre dels nivells crítics de fa un any. Sant Ponç (88,20%), Foix (85,13%), la Llosa del Cavall (81,09%) i Darnius Boadella (71,87%) segueixen el patró de pèrdua lenta però constant, mentre que els embassaments de menor capacitat, com Siurana (25,60%) i Riudecanyes (57,46%), acusen de manera més acusada la manca d’aportacions i la pressió agrícola
Malgrat la ruptura del llindar del 80%, el balanç general continua sent tranquil·litzador si el comparem amb la situació de fa exactament un any. La diferència és abismal: aleshores, diversos embassaments coquetejaven amb mínims històrics, i la preocupació per possibles restriccions era màxima. Avui, el coixí d’aigua acumulada durant la primavera permet afrontar l’estiu amb garanties, encara que el descens diari sigui ja una constant
El missatge, per tant, és clar: la calor ha interromput la millora i ha donat pas a la lògica estival. No es tracta d’una alarma, sinó de la normalitat en la gestió d’un sistema mediterrani exposat a l’estacionalitat climàtica. El repte ara serà mantenir la vigilància i l’eficiència en l’ús de l’aigua durant les pròximes setmanes, especialment si les altes temperatures es mantenen o s’intensifiquen
Catalunya afronta així l’última setmana de juny amb els embassaments per sota del 80% però en una posició de solidesa desconeguda en els estius anteriors, recordant que, en matèria hídrica, la clau no és només en la dada diària, sinó en la capacitat d’anticipar-se i gestionar cada hectòmetre cúbic amb intel·ligència i responsabilitat