La implementació de radars de velocitat per part dels ajuntaments i de la Generalitat continua sent polèmica. N'hi ha de fixos i n'hi ha de tram. També n'hi ha de mòbils i amagats. Segons l'administració pública, l'existència dels radars busca conscienciar els conductors que redueixin la velocitat i, per tant, reduir accidents. Però l'opinió pública és molt diferent.
L'Ajuntament de Girona continua endavant amb el pla de mobilitat. Aquest consisteix a instal·lar quatre nous radars fixos a la ciutat. La notícia va ser publicada pel Diari de Girona i confirmada oficialment pel consistori.
L'Ajuntament està governat per un pacte entre la CUP, Junts i ERC. L'actual alcalde és Lluc Salellas, de la CUP. Aquest equip de govern defensa que els radars són necessaris per reduir la sinistralitat a les zones amb més accidents.
Els radars s'instal·laran a quatre punts clau de Girona. Segons l'administració local, aquestes mesures busquen protegir els vianants i els conductors. Tot i això, no tots els veïns estan convençuts. S'instal·laran a la carretera Barcelona, a la rotonda del passeig d'Olot al costat del Pont del Dimoni. També a l'avinguda Josep Tarradellas i al carrer Palafrugell, al barri de Pedret.
Crítiques dels ciutadans de Girona
El descontentament ciutadà és evident. Molts gironins consideren que els radars no són més que una mesura recaptatòria. Argumenten que no hi ha dades clares que donen suport a l'efectivitat d'aquestes mesures per reduir accidents. També critiquen la manca d'alternatives com a millores en la senyalització o campanyes educatives.
La polèmica no és nova a Girona. Cada cop que s'anuncia un radar, sorgeix el debat sobre la seva veritable finalitat. Els detractors veuen en aquestes decisions un intent d'omplir les arques municipals. Mentrestant, els defensors insisteixen que els radars salven vides.
Debat comú a totes les ciutats
Aquest debat no es limita a Girona. A moltes ciutats, la instal·lació de radars genera divisions. Alguns estudis assenyalen que poden reduir els accidents, però no sempre són ben rebuts. A Girona, la discussió continuarà oberta. Els radars ja estan en marxa, però el debat sobre la seva eficàcia i finalitat persisteix. L'única cosa clar és que la mesura ha tornat a dividir la ciutadania.
Radars amagats en zones rectes i sense trànsit no busquen protegir el conductor i evitar accidents. La voluntat recaptatòria és evident i la instal·lació d'aquests dispositius continua sent una mesura impopular.