Catalunya torna a destacar aquesta setmana pel seu excel·lent estat hídric, situant-se entre les regions amb millors reserves d'aigua de tot l'Estat. L'últim informe oficial confirma que la conca interna catalana manté una posició privilegiada, amb una xifra pràcticament idèntica a la d'ahir i que suposa un lleu descens de només 0,15 punts percentuals. Aquesta estabilitat és especialment rellevant en ple mes de juny, quan l'augment de temperatures i l'arribada de la calor solen traduir-se en pèrdues d'aigua importants per evaporació i per l'increment de la demanda, tant agrícola com urbana.
El mapa hídric nacional confirma l'excel·lent moment de Catalunya. Amb un 82,57% de capacitat segons les dades agregades, la conca interna catalana es troba ja a menys d'un punt percentual d'igualar la conca del Cantàbric Oriental, tradicionalment una de les zones més humides del país, que avui se situa en el 83,56%. De fet, només algunes conques del nord mantenen xifres més elevades, com el País Basc Intern, amb un extraordinari 95,24%, el Duero al 90,42%, l'Ebre al 89,33% i el Miño-Sil al 86,60%.
La conca de Tinto, Odiel i Pedres, a Huelva, també mostra xifres superiors al 88%. Per contra, la major part de les conques del sud i est de la península, com el Xúquer (62,12%), el Guadalquivir (58,02%), la Mediterrània Andalusa (56,73%) o el Guadiana (68,75%), continuen arrossegant percentatges preocupantment baixos i, en molts casos, segueixen baixant setmana rere setmana.
Tranquil·litat també dins de Catalunya
En el cas català, la resistència de les reserves hídriques és encara més meritòria si tenim en compte el context de l'estiu anterior, marcat per una sequera sense precedents. El sistema d'embassaments de la conca interna catalana ha aconseguit mantenir pràcticament intacte el seu volum global d'aigua malgrat l'avanç de la calor, l'augment del consum i la inevitable evaporació. En les últimes vint-i-quatre hores, la variació gairebé ha estat d'una dècima i mitja, un retrocés absolutament normal per aquestes dates i que no suposa cap motiu d'alarma.
L'anàlisi embassament per embassament reforça aquest missatge de tranquil·litat. La Baells es manté al capdavant, amb un 96,18% d'ompliment, actuant com un dels grans pilars del sistema i una assegurança tant per al consum humà com per a l'agricultura. Sant Ponç també presenta xifres excel·lents, amb un 90,25%, consolidant la seguretat hídrica a la seva àrea d'influència. Els segueixen de prop altres grans embassaments, com Foix (88,50%) i Susqueda (87,85%), ambdós amb volums que segueixen entre els més alts de tot l'Estat.
Sau, un dels embassaments més emblemàtics i que fa només un any era símbol de la sequera, consolida la seva recuperació i puja lleugerament fins al 67,61%, deixant enrere els mínims històrics de l'estiu passat. També la Llosa del Cavall (80,15%) i Darnius Boadella (74,51%) mantenen la seva estabilitat, mentre que Riudecanyes supera el 60%. L'única nota negativa la continua posant l'embassament de Siurana, que es manté per sota del 26%, un percentatge que obliga a mantenir l'atenció i ajustar la gestió al seu entorn, ja que el dèficit hídric persisteix.
Comparant amb la resta del país, Catalunya no només aconsegueix mantenir el gruix de les seves reserves, sinó que escala posicions setmana rere setmana, apropant-se cada cop més al selecte grup de les conques del nord i deixant enrere la realitat, molt més complicada, de la meitat sud i oriental. Aquesta dinàmica, que trenca amb la tendència descendent de la majoria d'embassaments espanyols, és fruit d'una primavera generosa en pluges, una bona gestió i, també, de l'aplicació de mesures d'estalvi i eficiència tant en el sector agrícola com en l'urbà.
La perspectiva per als pròxims mesos és, en conseqüència, molt positiva. L'entrada de l'estiu s'afronta des de la confiança, amb un coixí d'aigua que permet assegurar el subministrament i mirar al futur immediat sense por a restriccions generalitzades. Tanmateix, els gestors de l'aigua insisteixen que la prudència ha de continuar sent la norma, ja que l'equilibri hídric és sempre fràgil i qualsevol canvi en el règim de precipitacions o un episodi de calor extrem podria alterar ràpidament el panorama.